Coses de sants i fred

Avui comença l’anomenada «setmana dels Sants Barbuts», aquells que la iconografia popular mostra amb llargues barbes i que la tradició considera com el període més fred de l’any. Encara que no sempre la climatologia s’ajusta exactament a la creença popular, s’hi aproxima. Pluja, fred, neu, gel i pluja de nou, que han deixat paisatges de postal a les nostres muntanyes i han provocat els inconvenients habituals en un territori on se sap que neva, però on no neva prou perquè les administracions comptin amb recursos suficients.

neureus2.jpg

Una mica de neu a Reus, el divendres passat

La setmana dels barbuts comença amb sant Pau ermità, el 15 de gener, continua amb sant Antoni dels rucs, el 17, i sant Maure, el 18. I acaba per sant Vicent màrtir, el 22.

Encara n’hi podríem afegir altres, com sant Canut, de nom simpàtic, el dia 19. D’aquest personatge s’explica que fou rei de Dinamarca i un gran difusor –diuen les enciclopèdies– de la fe cristiana fins que el van assassinar, cap al 1086, mentre pregava. Avui és invocat –més pel nom, suposo, que per la seva biografia– pels fumadors de cànem i els defensors de la despenalització de l’autocultiu i consum d’aquesta planta.

neugener10.jpg

El carrer des de la porta de casa, a Albarca

San Antoni ha estat la festa major més important de l’hivern i, encara avui, és una de les dates que compta amb més celebracions locals. La seva protecció sobre les bèsties i, específicament, sobre els animals de treball li atorgà un gran predicament entre amplis sectors de la població. A banda dels Tres Tombs –desfilada antany dels animals que es portaven a beneir i espectacle, avui, que se celebra de gener a maig–, la festa compta amb un ric costumari. Pràctiques ben vigents a les comarques del sud de la Catalunya Nova, al nord del País Valencià o al Matarranya –per no anar massa lluny–, amb moltes fogueres –alguna de considerables proporcions–, representacions de teatre de carrer, dimonis de tota mena, balls de plaça, curses de rucs, matxos i cavalls, o la singular Encamisada de Falset.

Sant Vicent màrtir, que clou el període, visqué al segle IV. Nascut a Osca i mort a València, una tradició local explica que, mentre el portaven cap al martiri, passà per Albarca, d’on és patró i on, la gent gran, sempre l’havia anomenat Vicent i no Vicenç, com és comú dir-li al Camp.

stvicent.jpg

L’església de Sant Vicent, aquest diumenge (foto: Ferran Sugranyes)

En tota aquesta colla, hi ha un sant que aporta un punt d’excepció. Sant Sebastià, celebrat el 20 de gener, és habitualment representat com un jove de molt bon veure, despullat, i sense ni un pèl a la cara ni al cos. Lligat a un arbre o columna i mort a força de sagetes clavades al cos, la seva imatge contrasta notablement amb la dels vells ermitans. Sant Sebastià fou patró de la ciutat de Reus fins al segle XVIII. Desplaçat en la devoció local per la Mare de Déu de Misericòrdia –el sant també era invocat com a protector contra la pesta epidèmia–, la seva festa assenyalà l’inici de la temporada de Carnaval fins a la Guerra Civil.

stsebastia.jpg

La imatge de sant Sebastià a la plaça del Castell de Reus

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s