La Granadella, «quintos» i «gitanos»

Una de les característiques destacades de les festes del cicle hivernal és el protagonisme dels fadrins. De Nadal a Carnaval, per Sant Esteve, els Innocents, Sant Antoni, Sant Sebastià o Sant Blai, entre altres festes, arreu trobem pràctiques festives que tenen com a protagonistes els joves en estat de casar-se –en alguns pobles, els casats de l’any– que han estat majorals de les festes, autoritats burlesques, que realitzaven captes o presidien subhastes, començaven ritualment les ballades de plaça o cobraven impostos per entrar o sortir dels pobles… Molts d’aquests costums han desaparegut i altres, ben pocs, han perviscut.

Des de finals del segle XIX, moltes tradicions festives de fadrins esdevenen de «quintos». El servei militar condicionava la vida dels nois i esdevenia un ritus de pas que, a l’igual que el casament, assenyalava el canvi d’estatus de la persona dins la comunitat. Avui, desaparegudes les lleves obligatòries, el concepte s’aplica per igual als nois i noies que arriben a la majoria d’edat legal.

La festa de Sant Antoni a la Granadella, a la comarca de les Garrigues, és, doncs, una festa de quintos, amb el jovent com a protagonista. Els quintos de l’any, ben mudats, presideixen l’ofici a l’ermita dedicada al sant, a la qual arriben amb una carrossa prou ornamentada. Allí es troben, però, amb els «gitanos», que són els joves un any més joves –i que, per tant, seran quintos l’any següent–, que han passat la nit en el seu carro o a l’exterior, escalfant-se potser amb una foguera i les corresponents ampolles de contingut etíl·lic. Les nits de gener poden ser més o menys cruels amb aquests joves que, vestits amb roba vella, esperen el veïnat que arriba a l’ermita i venen números per a una rifa poc fiable, entre altres productes. El fet d’anomenar «gitanos» els mascarots –persones disfressades amb roba arreplegada de les golfes– el trobem a altres pobles, per exemple, a Prades (Baix Camp) en la gitanada del diumenge de Carnaval.

gitanos10a.jpg

Els «gitanos» aturen els vehicles en arribar a l’ermita

Un esmorzar popular precedeix l’ofici i, després de la cerimònia religiosa –on s’interpreten els goigs– i de la benedicció del bestiar –en l’actualitat, animals domèstics de companyia–, la carrossa dels quintos i el carro dels «gitanos» enfilen, l’una darrere l’altre, cap al nucli urbà.

En arribar al poble s’aturen i comença una picabaralla dialèctica, a cop d’intercanvi de versots i alguna escridassada ben posada, entre uns i altres. Són versos –quartetes millor o pitjor estructurades– que les dues colles porten preparats –a l’era de l’ordinador, en fulls; abans, en llibretes– i que poden deixar pas a la improvisació, segons els anys o la capacitat versificadora dels participants.

quintos10.jpg

Els quintos reciten els seus versos

Els combats orals, recitats o cantats, són prou comuns a la nostra tradició però poc freqüents, en l’actualitat, en el costumari festiu del Principat. La festa de Sant Antoni compta amb una rica tradició de versets, ditxos i cobles que es recitaven, o encara es diuen, a la plaça, després de la benedicció dels animals.

carrossa.jpg

La carrossa dels quintos arriba a la plaça

Després d’una estona d’intercanvi de versots, les carrosses pugen a la plaça del poble, on la festa continua fins que quintos i «gitanos» es queden sense arguments, o sense textos preparats. La gent, però, ha quedat satisfeta. La majoria de composicions fan referència a fets locals i les més aplaudides són les que toquen el voraviu, amb al·lusions a les relacions personals. Per acabar, els quintos reparteixen caramels entre el públic. Després passaran a vendre butlletes per a una rifa –aquesta, del tot fiable– per les cases del poble. I a la tarda, ball.

gitanos10b.jpg

Els «gitanos» també hi diuen la seva

La festa de la Granadella va perviure en temps de prohibicions dels carnavals. En l’actualitat, potser sense la necessitat d’una crítica social que es pot expressar més lliurement, conserva la seva força com a ritus de pas, que no sempre tothom accepta, sobretot quan toca fer de «gitano».

gitanos97a.jpg

La colla de «gitanos» del 1997

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La Granadella, «quintos» i «gitanos»

  1. Ignasi Revés ha dit:

    Me n’havien parlat, d’aquesta festa, la gent de la Granadella, però molt per sobre. Gràcies per explicar-nos-la.

  2. Ruben ha dit:

    Molt ben explicat, molt bones les fotos i …

    … molt bona la festa!!!

    Salutacions.

  3. noeeemi! ha dit:

    LA MILLOR FESTA DEL MON!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s