«La loba» de Gratallops

Explica, Jaume Sabaté, que els confrares de Sant Sebastià de Gratallops, un cop passat el Nadal, feien la festa de la lloba: «Sortien a les nits amb unes capes i la cara tapada, uns corns a la boca que feien brunzir, trucant de casa en casa i recaptant per a les properes festes del sant. Amb la recaptació es compraven coques, que després eren enramades i sortejades a la plaça de Dalt, on es feia el ball de la festa, amb una foguera al mig per escalfar la gent. La música tocava a resguard dins els porxos de cal Merla, avui desapareguts. S’acabava la festa amb curses de rucs i a peu, cercant el gall eixerit».

D’aquest costum, ben propi de les festes d’hivern, en vam poder aplegar algun testimoni de gent gran que el recordava o l’havia sentit explicar: «La loba se recitava a Gratallops per anar a recollir almoines per a la festa major d’hivern. [Uns joves] es disfressaven, un com un rei, i els altres es posaven una pell al cap, si podia ser de llop, millor».

En el record més recent, els majorals de la confraria repartien coques, la vigília de la festa, perquè les noies les enramessin. Aquestes coques se subhastaven durant el ball de plaça i, no cal dir-ho, la darrera tenia una importància especial. Adquiria força valor i la música acompanyava a casa la noia que la rebia.

La confraria de Sant Sebastià de Gratallops és documentada al segle XVII i era la que reunia els fadrins de la vila. Com altres agrupacions d’aquest tipus, combinava les funcions pietoses i socials, es nodria de les aportacions econòmiques o en jornals dels seus components, organitzava la festa i –segons anota Sabaté– obtingué de la Vila, el 1695, els beneficis «dels jochs de cartas y del joch de pilota y que ningú altre pugue tindre cartes ni pilota». A més, al poble hi havia una relíquia del sant, prou coneguda, com ho mostra el fet que el 1684 el consell municipal de Reus delibera «que atenent esta vila té per protector d’esta vila al gloriós sant Sebastià, y hi ha algunas personas devotas que se an ofert fer diligènsia en alcansar de la vila de Gratallops relíquia de dit gloriós sant, que se procuràs en alcansar-la», de forma que designa dos homes perquè, prèvia llicència de l’arquebisbe, s’adrecin a Gratallops per tal que concedeixi part de la relíquia.

gratallops.jpg

Podem pensar, doncs, que es tractava d’una festa del cicle hivernal, amb un rei dels fadrins de caire carnavalesc. Pel que fa al nom, penso que cal suposar que deriva d’una lloa –el recitat composicions poètiques dedicades als sants és prou comú– que, en aquesta població prioratina on la figura del llop té especial significació, esdevingué «lloba» o «loba», perquè el text era en castellà.

Potser antigament s’havia recitat una composició més llarga, amb referències a la vida del sant. El text que coneixem, per tradició oral, fa referència, però, a la capta. «Es presentaven amb una pell de llop posada al damunt i picaven tres cops amb una vara gran al portal de la porta, i allavons la recitaven»:

«No tengan susto, señores,
aunque hay mucho que temer,
que viene el rey con su corte
y a todos va a prender.

Mirad que hermoso viene,
tan guapo y tan galán,
con su corte y su corona,
a todos va a visitar.

Mas si ustedes no pagan
ese tributo que hay,
irán todos a la cárcel,
de un punto sin tardar.

Mas como ustedes son buenos
y el rey es muy leal,
a todos les perdona,
si nos dan una limosna,
para el glorioso mártir,
San Sebastián.»

I us la podeu imaginar recitada amb fonètica catalana, en la fosca d’una nit freda, per una colla de joves amb ganes de gresca. «La loba» es deuria perdre en els primers anys del segle XX. La versió que us he transcrit ens la va comunicar una senyora nascuda cap el 1904, que l’havia vist de petita. Altres persones, deu o quinze anys més joves, no la van arribar a veure. Això sí, n’havien sentit parlar i, fins i tot, algú ens va recitar el començament.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a «La loba» de Gratallops

  1. Retroenllaç: Les coques de Gratallops | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s