Atxes i falles a les festes d’hivern

En el cicle festiu hivernal hi havia diversos costums en què s’empraven torxes o falles. Sortir de nit amb un manat d’herbes enceses o a la llum de torxes té connotacions simbòliques però també funcionals. Poder sortir a la nit –quan els carrers eren habitualment foscos– ja tenia un caire d’excepcionalitat prou significatiu i feia festa.

En la tradició més recent –i encara, en l’actualitat– s’han conservat algunes pràctiques que recorden aquestes tradicions hivernals. Per exemple, el fet que la canalla de diverses poblacions prepari manats d’espígol amb què fer torxes per sortir la nit de Nadal – anomenant-les faies, aixames, xamelles, fatxos…– o per anar a esperar els Reis –que, antigament, mai arribaven físicament– la nit del 5 de gener.

Per esmentar alguns exemples propers en la geografia, recordem que, abans de Reis, a Albarca (Priorat) la canalla preparava atxes i, a més, bastia un ninot amb dos bastons creuats i feixos d’espígol que al final era cremat, mentre cantaven:

«Lo ninot d’espígol,
s’ha casat a Reus,
li ha marxat la dona,
cap als Pirineus.»

O a Siurana, on petits i joves feien giravoltar manats d’espígol encesos, lligats amb una corda. També la canalla de Margalef de Montsant anava a collir espígol per fer torxes i rebre els Reis quan arribaven. A la Riera de Gaià anomenen falles els manats d’espígol que la canalla encén quan arriben els Reis d’Orient. Els dies anteriors, durant les festes de Nadal, els petits van a recollir aquesta planta pels voltants del poble. Després en fan feixos lligats amb cordills. La vigília de Reis, els xiquets del poble, al carrer i davant de casa seva, cremen les seves falles. A Vandellòs, xiquets i xiquetes surten també a buscar les atxes uns dies abans de Reis, una activitat que organitza actualment el Centre d’Estudis de la Vall. Aquestes atxes serviran per a rebre els Mags a la seva arribada a la població.

De torxes i atxes, en trobem també per Sant Antoni o per Sant Sebastià. En aquestes festes hivernals s’encenen fogueres, sobretot per Sant Antoni, i antigament havia estat molt comú ballar, al seu voltant, la dansa del Tio Fresco. Els balladors, disposats en rotllana, portaven un tros de paper penjat a l’esquena i evolucionaven en cercle, amb una atxa a la mà –intentant cremar el del davant i procurant que no els cremessin els del darrere– mentre cantaven:

«Jo te l’encendré.
lo tio, tio, tio,
jo te l’encendré,
lo tio de paper.

No me l’encendràs.
lo tio, tio, tio,
no me l’encendràs,
lo tio del detràs.»

Aquesta versió la vaig escoltar fa uns anys prop d’una foguera de Sant Antoni a Flix. El ball –amb la lletra que explicita el nom del Tio Fresco– és ben conegut com a dansa infantil.

Les atxes d’espígol s’empraven també durant el carnaval. Segons explica el llibre Coneguem la comarca: el Baix Penedès (1991) a la Bisbal del Penedès, al primer terç del segle XX, també es feien falles pel Dijous Gras, «que eren una cercavila com a preparació del Carnaval. Al davant hi anaven les gralles i després feien ball. Els nois portaven una barra (semaler) enrotllada d’espígol. Anaven al davant de les gralles. Es feia a la nit i cremaven les barres amb l’espígol com si fossin veritables torxes.»

Una senyora de Capçanes –nascuda a la segona dècada del segle XX– ens explicà: «Per Carnestoltes també es feia l’espígol. S’agafava un feix d’espígol, ho lligaven i ho encenien… I els nois perseguien les noies pel darrere, a veure si les cremaven!». Una pràctica que hem trobat anotada en una publicació del 1896, sobre aquesta vila:

«Carnestoltes. Per semblant diada la canalla té la costum d’arreplegar un manat d’espígol y calar-hi foch. Armats d’aquesta manera, embesteixen a les dones y noyes, ficantlos-hi lo manat encès sota les faldilles. Les noyes se defensen portant també un manat encès y cremantlos, si poden, lo clatell. Si les noyes, a l’embestirles la quitxalla, tenen temps d’ajupirse o sentarse a terra, ja estan salvades.
Lo mal és qu’ab aquestes bromes de mal gènero s’hi barrejen de vegades els grans, lo qu’és causa de rahons.»

Una descripció prou explícita d’un joc –que podia esdevenir gens innocent– amb el foc, que tenia com a protagonista la jovenalla encara al primer terç del segle XX. Una pràctica que probablement venia de molt de temps enrere. Córrer amb foc a les hores de fosca i provocar les persones de l’altre sexe és, de ben segur, un joc festiu molt antic. I encara un altre exemple, aquest força reculat en el temps. A Reus, pel cap d’any de 1347, trobem que el Consell de la Vila fa una crida prohibint «córrer falles» per Carnestoltes.

Potser aquesta mena de jocs entre els joves –córrer amb el foc a la mà i «cremar» als altres– es puguin considerar, abans, fins i tot, de la difusió de la pólvora, un precedent del que avui, amb el nom de correfoc, considerem una de les pràctiques festives més representatives de la tradició catalana.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Atxes i falles a les festes d’hivern

  1. spalomar ha dit:

    El Jordi Rius em fa arribar aquest enllaç sobre les falles de la Riera de Gaià 2011:

  2. Retroenllaç: Lo tio fresco | La Teiera

  3. Retroenllaç: La marxa de torxes | La Teiera

  4. Retroenllaç: Cremar cordes la vetlla de Reis | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s