El porc a les festes d’hivern

capgrosporc.jpg

Capgròs de la festa de Sant Antoni. Gandesa

La vinculació del porc al cicle festiu hivernal es fa palesa a la festa de Sant Antoni en la iconografia del sant. La llegenda explica que va guarir un porquet esguerrat que, després, el va acompanyar per sempre més. Per Sant Antoni se subhastava o rifava un porquet que, antigament, podia havia estat ofert en prometença i alimentat per totes les cases del poble. Portava una campaneta i allí on feia cap li donaven alguna cosa. Aquesta és una pràctica ben documentada que dóna origen a expressions com «ser com el gorrinet» o «donar més voltes que el porquet de Sant Antoni», fent referència a la persona que no para mai quieta. A Reus, les ordinacions medievals de la vila, recollides al Llibre de la Cadena, anoten: «Que no sia null hom ne altra persona de qual que condició sia que gos pendre del porch de Sent Antoni sino iij diners per alberch». A Falset, explica J. Baptista Piñol:

«Un dels datos típics d’aquesta vila, segons la tradició, era que’l senyor batlle o la confraria de sant Antoni comprava tots los anys un porcell, i aquest, durant l’any, recorria tot el poble amb una campaneta penjada al coll, engrossant-se de les desperdícies i porqueries que plegava, acampant-se-la aixís fins el dia que se li feia la festa. Aquest tocino, conegut pel porc de sant Antoni, es rifava entre els veïns, al preu aproximat de dos o quatre quartos el bitllet; destinant el seu producte per la festa del Sant i millores de l’altà i l’ermita.
L’afortunat que tenia la xaripa de treure el tocino ja podia preparar-se per a rebre enhores bones; però també podia preparar-se la bóta de vi, que si tenia prou paciència, els amics i benvolguts li deixaven eixuta fins a les mares. I el pitjor del cas, era que hi havia la costum de repartir un present per petit que fos, per entre les persones de bona amistat, que per cert eren moltes.»

porquetfalset.jpg

Fa uns anys, en moltes desfilades de Tres Tombs, es passejava el porc que després es rifava. En l’actualitat s’acostuma a substituir per un lot de pernil i d’embotits. La fotografia és de l’Encamisada de Falset, el 1992.

En els pobles on la festa comportava una plega de productes casolans que després eren subhastats a benefici de la confraria del sant, s’acostumaven a oferir derivats del porc.

diabletstcom.jpg

Els diablets de la Torre del Compte, al Matarranya, porten uns sabres amb què antigament aplegaven la cansalada que els hi oferien a les cases.

El porc és també una icona de la festa del Carnaval. Les carotes de porc han estat ben presents a la nostra tradició festiva. Andreu de Bofarull descriu així l’ambient del Mercadal en els carnavals de la primera meitat del segle XIX:
«En medio de los alegres choques aparecía algun grotesco cazador disparando sendas descargas de harina contra el papa moscas que con cara boba miraba la fiesta; más allá otro se divertía haciendo pescar a los muchachos un negro y seco higo colgado de una caña, quedando sin utensilios por la furiosa arremetida que una bandada de fregonas con mascarillas de cerdo o cotorra y pertrechadas con escobas, no muy limpias, pelo suelto y al destemplado son de una guitarra tomaban al pescador por su cuenta.»

Per al Dijous Gras –l’anterior al darrer diumenge de Carnaval– es guardava el llardó del porc per fer coques de llardons, un menjar ben característic de la diada encara a l’actualitat. Antigament, a Reus, era un dia de cassola i coca, «condimentada la primera con manos de cerdo, morcillas y rebozada con huevos y azúcar, y la segunda tachonada con lonjas de tocino y longaniza».

 carnestoporc1.jpg

El Carnestoltes cavalcant un porc, segons la capçalera d’un romanço reusenc del segle XIX.

Amb la fi del Carnestoltes s’acaba el regnat del porc i comença el del bacallà.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El porc a les festes d’hivern

  1. Jordi Cáceres ha dit:

    Salvador,
    Aquest costum de campar el porc de Sant Antoni encara es viu a la localitat de l’Alberca (Salamanca) amb campaneta i tot, i gran atractiu turístic. Felicitats per la feina feta. Salutacions

  2. Retroenllaç: Els tres dijous | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s