Històries d’abans quan antes

falsari.jpg

Toni Orensanz acaba de publicar El Falsari (Cossetània ed., 2010). Després de l’èxit de L’òmnibus de la mort: parada Falset (Ara Llibres, 2008), fruit d’una recerca periodística acurada i valenta, Orensanz s’endinsa en el món de la narrativa amb aquest recull d’històries on recupera un dels personatges significatius –el botxí Nicomedes Méndez– del seu primer llibre, Passió, sang i oblit (Carrutxa, 2003).

El Falsari ens apropa a l’imaginari popular d’un poble –és Falset, però en podria ser qualsevol altre–, fet d’històries reals que semblen de mentida o d’històries imaginades que s’expliquen com a veritat. Perquè, com ell mateix afirma, «tots els pobles són plens de relats on, gairebé sempre, resulta impossible discernir què hi ha de cert o què hi ha de rematadament fals en el seu origen». Toni Orensanz, pouant en el record, amb materials de tradició oral, construeix els seus relats amb allò que sempre s’ha dit, que sempre s’ha explicat en converses de cafè o llevants de taula. Memòria personal, a vegades compartida, i col·lectiva d’un passat més o menys llunyà, quan convé, indefinit.

El llibre es defineix com una mena d’inventari de veïns del poble de Falset i de la seva comarca, amb el relat –en dialecte local– d’algunes de les seves vivències, gestes i misèries. Hi trobareu els debats filosòfics que pot generar la rifa d’un xalet o hi coneixereu els perills de deixar marxar a esmorzar el lampista, les complicacions familiars de Cal Sentís o les històriques prohibicions d’un alcalde de Marçà. La Guerra Civil és present en diversos moments, com ho és sempre quan es parla del nostre passat recent, destacant-hi l’episodi cabdal de com es va evitar el conflicte entre els falsetans i l’anarquisme internacional arran de la mort de Durruti.

És un llibre amable, divertit, que convida a ser llegit en veu alta, a explicar les contalles als altres –ho porto fent des que l’he llegit– i, per tant, a recuperar, si per cas l’hem perdut, l’art d’explicar –en converses familiars i entre amics– aquelles coses que sabem, o creiem, que van passar, afegint-hi el punt de condiment personal que tota narració oral exigeix. Un llibre que provoca que sorgeixin altres històries, que es recordin altres personatges més o menys singulars, que a tot arreu n’hi ha.

A la fi, posats a triar, em quedo amb l’últim relat, dedicat a Josep Maria Guino. Us en posaria un fragment, però no he sabut escollir-ne cap. Millor que us el llegiu sencer.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Històries d’abans quan antes

  1. Retroenllaç: El Falsari « Ca l'Isidre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s