La coca amb cireres

Arribem al temps de la coca amb cireres. Aquesta és una petita joia del nostre patrimoni gastronòmic –comuna a diverses poblacions– que, en el cas reusenc, té el valor afegit d’estar vinculada tradicionalment al costum infantil d’anar a seguir els gegants, la vetlla de Corpus. Una pràctica que s’ha conservat, de forma més institucionalitzada, en el repartiment de coques que es fa als escolars que acudeixen a la ballada del Mercadal.

Pel que fa als orígens, com és habitual en la gastronomia popular, cal pensar que es menja allò que hi ha a l’abast. I, en temps de primavera, a les portes de l’estiu, les cireres són indubtablement un complement saborós a la coca ensucrada, ben present en moltes festes. Quant al costum de menjar-ne per Corpus, no se sap quan va començar, si és que té sentit pensar que hi ha un punt de partida. En tot cas, hi ha una llegenda –aplegada de la tradició oral per Güell i Mercader– que situa l’inici d’aquesta pràctica en les coques que obsequiava, a mitjan segle XIX, un sabater del carrer de les Galanes que alhora era l’encarregat del pes de la farina a la fàbrica propera, la Farinera. Amb el producte que pacientment aplegava, durant tot l’any, a partir de les mostres, elaborava unes coques que repartia entre el poble.

Podem creure que el costum va aparèixer simplement perquè, en aquests dies de primavera, els forns feien coques i perquè els gegants han tingut sempre un atactriu notable per als més petits. Però les llegendes serveixen per afegir valor simbòlic, no per repetir allò que sembla obvi: canalla seguint els gegants i menjant allò que els agrada. Sigui o no certa l’explicació, a mitjan segle XIX, Antoni de Bofarull ja descriu el costum:

«Lo mismo antes que ahora, los gigantones y la tarasca, son en mi concepto la parte más interesante de la fiesta, porque llevan en pos de sí un ejército de chiquillos, cuya mayor parte anda provista con la indispensable torta con guindas o cerezas, como a nutritivo que debe dar fuerza a sus pulmomes para producir aquella atronadora bataola de gritos y chillidos.»

El dia de Corpus de 1898, el diari Lo Somatent es lamentava, explicant que «ahir a la tarde recorregueren nostres carrers los gegants, acompanyats per una munió de noyets. Pochs s’hi vegeren que seguint antiga costum hi anessin ab la coca en cireras». De fet, aquell fou un any difícil –per les notícies que arribaven de la guerra– i el municipi va optar per suprimir les demostracions festives per Sant Pere. Tanmateix, el costum no es va predre. El 1909, llegim a Foment:

«Aquesta tarda, a les tres, sortiran del Hospital Civil, a recorre ‘ls carrers d’aquesta ciutat, los gegants y la mulassa qu’han de portar alegria a la gent menuda. Les coques ab cireres es de creure tindran una bona venda a fi de que la brivalla celebri la tradicional festa d’avuy.»


La Xiqueta de Reus, representada amb una coca a la mà, en un catifa de Corpus

A les primeres dècades del segle XX es començà a repartir coca amb cireres entre la canalla. Ens ho confirma, el 1931, el corresponsal de La Vanguardia quan escriu:

«Hoy jueves, festividad del Corpus, y siguiendo costumbre tradicional, serán repartidas a las cinco de la tarde, en e] paseo de Mata, mil “coques amb cireres” a todos los niños y niñas que se presenten a recogerlas, siguiendo también costumbre antigua yendo detras de los gigantes cuando éstos recorran las calles de la población, al son de las dulzainas y de los tamboriles.»

En l’actualitat, l’antic dijous de Corpus –la celebració ha estat traslladada al diumenge– els gegants surten a ballar a la plaça del Mercadal i l’Ajuntament, amb la col·laboració del gremi de pastissers, reparteix coques als escolars.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La coca amb cireres

  1. Josep Lluis ha dit:

    A Tarragona també en reparteixen coques amb cireres per Corpus

    • spalomar ha dit:

      Segons la meva informant tarragonina habitual (70 anys), el menjar coca amb cireres per Corpus, a Tarragona, és de tota la vida. No recorda que, de joveneta, es repartissin coques.
      A La Vanguardia del 8 de juny de 1966, he trobat la notícia:
      «TARRAGONA: Restablecimiento de una tradición popular de la víspera del Corpus
      Tras haberse extinguido la costumbre hace casi medio siglo, hoy volverá a repartirse a los niños la «coca amb cireres»

  2. spalomar ha dit:

    Si voleu saber més dels diferents tipus de coques amb cireres, podeu consultar aquest article al bloc de la Mariona Quadrada:
    http://www.lacuinadecasa.com/?p=537

  3. carrutxa ha dit:

    Per Sant Pere d’enguany, la coca amb cireres ha estat protagonista del dibuix final de la Tronada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s