El conflicte de les campanes

Tot i que el matrimoni civil ja es va implantar a Reus el 1868 i que hi hagué casaments fins al mes de setembre de 1869, la llei que legalitzava aquesta forma d’unió, a nivell d’Estat, no va ser aprovada fins a l’any següent. Decretada per les Corts el 24 de maig, la llei del matrimoni civil fou signada pel regent el 18 de juny de 1870.
Reus va voler celebrar la promulgació de la nova llei amb una solemnitat festiva, anunciant tronades, la sortida dels entremesos municipals, músiques i actes commemoratius.
La voluntat municipal de celebrar la promulgació d’aquesta llei va indignar els sectors catòlics. Des de posicions conservadores, el 8 de juny, el Diario de Reus atacava frontalment la proposta, considerant que Reus esdevindria l’única ciutat de l’Estat on es feia festa i acusant l’Ajuntament de voler fer bandera d’allò que havia estat manifestament contrari a la llei –la celebració dels primers matrimonis civils– a la ciutat:
«Cuando pues lleguen a conocimiento de las demás poblaciones de España las noticias de los festíos públicos con que se solemnice en Reus la promulgación de la ley del matrimonio civil; cuando lleguen a oidos de los que no sean reusenses el sonido de las campanas que repiquen y el estruendo de los morteretes que estallen, sépase que el entusiasmo de unos pocos no significa ni supone el entusiasmo de los más […]. Bastante sabido es que en ninguna otra población de España se han cometido tan abiertas y tan numerosas transgresiones de la ley celebrando matrimonios civiles cuando no había en España una ley que los autorizase, y cuando estaba vigente un código penal que castiga a los que por si y ante sí hacen y ejecutan leyes que el poder legislativo no ha dictado.»

L’anunci de la celebració, però, va obrir també un conflicte amb el prior de Sant Pere, que es va adreçar per escrit al consistori afirmant que no consentiria que les campanes de la prioral toquessin amb motiu de la publicació d’una llei contrària a la doctrina catòlica.
La resposta municipal fou contundent. Després de queixar-se que el prior manqués al respecte a les lleis de l’Estat, considerà «que el ayuntamiento popular de Reus no se ha de humillar ante un cura de parroquia, pidiéndole consentimiento para cosas que no lo necesita y por lo tanto le es completamente indiferente que V. consienta o no que se promulgue la ley del matrimonio civil, porque el acuerdo del Ayuntamiento en este sentido se cumplirá».
L’ofici muncipal plantejava el debat sobre la significació i l’ús de les campanes :
«No es cierto que las campanas estén destinadas exclusivamente al culto católico, como V. dice. Las campanas han servido y sirven para muchos objetos puramente civiles, que sería ocioso de recordar, y de aquí que el campanero sea un empleado civil, nombrado por el Ayuntamiento y pagado de fondos municipales, y los gastos de material inherentes a este cargo se cubran de los mismos fondos.»

De fet, aquest és un conflicte que s’anirà repetint altres vegades en les dècades següents fins arribar als temps de la Segona República. En són bon exemple els enfrontaments, el 14 d’abril de 1933, entre els partidaris de fer-les repicar amb motiu del segon aniversari de la proclamació de la República, i els que s’hi oposaven per ser Divendres Sant. Un conflicte simbòlic que es fa també palès en la destrucció –o no– d’algunes campanes en els primers dies de la Guerra Civil.

En tot cas, el 23 de juny de 1870 van repicar les campanes reusenques celebrant la promulgació de la nova llei. A 2/4 de 5 del matí –hora de sol– anunciant la festivitat, a tres quarts de dotze del migdia i a les vuit del vespre. Pocs dies abans, el 16 de juny, anunciant una professó de Corpus sense gegants ni participació municipal, s’havia esquerdat la campana de les hores.

El cas de Reus va tenir ressò. A Tortosa, llegim a El Tarraconense, que el 25 de juny, «al son de la Marsellesa y del himno de Garibaldi, a las doce de la mañana de hoy se ha publicado la ley sobre matrimonio civil […] El cabildo de la catedral se ha negado a echar las campanas al vuelo, como le tenía prevenido el Ayuntamiento popular republicano; pero como no era justo ni regular que nos quedaramos sin campaneo, habiéndolas tocado en Reus, se ha improvisado en el paseo de la ribera un campanario entre dos árboles y colocado una enorme campana, cuidan los chiquillos de hacerla vibrar con sentimento de todo aquel vecindario.» I encara, explica la premsa, que hi va haver algun poble que, en negar-se el campaner, hagué de pujar personalment l’alcalde a tocar les campanes.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El conflicte de les campanes

  1. Retroenllaç: La festa del matrimoni civil (1870) | La Teiera

  2. Retroenllaç: Divendres 14 d’abril de 2017 | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s