Tronades festives al Baix Camp

El costum d’aviar una tronada –un rec de pólvora pel terra d’un carrer o una plaça, que encenia trons i mascles– havia estat comú a moltes poblacions. Al Baix Camp, la pràctica s’ha conservat amb continuïtat a les Borges, Reus i Riudecanyes. La Tronada reusenca, que conserva els mascles o morters carregats manualment, és un dels referents més emblemàtics de la festa major de Sant Pere.

La tronada, com a manifestació pirotècnica essencialment sonora, té una doble funcionalitat. S’encenien tronades per anunciar la festa, el primer dia –generalment, al migdia de la vetlla de la diada principal, com a les Borges, cada 7 de setembre– o a la matinada del dia de la festa. I també com a forma de solemnitzar els moments més significatius d’una celebració: l’arribada d’un personatge notable a la vila, l’alçar Déu durant l’ofici, el pas de la professó per la plaça –com en el cas de Reus, el 29 de juny– o el moment d’una proclama.

Els exemples són molt nombrosos: «Primeramen lo dejuni que era lo disapte, al mig dia, se repicaren las campanas y se viaren molts mascles, que se sentian de molt lluny, al vespre se selebraren las completas ab molta solemnitat, al andemà que era lo diumenge, se selebra la misa majó ab música y sermó de gràcias, avian trons y mascles en acsió de gràcias», explica una crònica d’Alforja de les festes de retorn de la Mare de Déu de Puigcerver a la seva ermita, el juliol de 1784. «Como a prólogo de toda fiesta, ya general ya particular de un barrio, desde que se conoció e introdujo el uso de la pólvora, se anuncia a la par del repiqueteo de campanas con la estrepitosa salve de morteretes, que por su estruendo es conocida por tronada», escriu Andreu de Bofarull el 1851, referint-se a Reus.


La tronada de les Borges del Camp (2009)

A la capital de la comarca hi ha centenars de tronades documentades, amb motiu de les festes majors, festes de barri o solemnitats de tot tipus. A finals del s. XVII es parla de pólvora per al tir dels mascles (1677) o d’aviar mascles i trons (1696). Es conserva documentació municipal referent al pagament de les tronades des de fa més de tres segles.

A Castellvell, el gener de 1898, tornen la imatge de santa Anna a la seva ermita –l’havien portat a la parròquia per fer pregàries per demanar pluja– i avien una tronada en el moment que la professó arriba dalt del turó on és ubicada.


La tronada de Riudecanyes (2003)

A banda de les poblacions esmentades, tinc documentades –com a mínim– tronades a Cambrils, Castellvell, Maspujols, Montbrió, Mont-roig, Riudoms, la Selva, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana… O a l’Aleixar, població on les tronades eren habituals a les festes majors, sobretot per Sant Blai, al febrer. Però també amb motiu de festes excepcionals, com la celebració de la fi de la guerra civil de 1876, l’11, 12 i 13 de març. Explica la premsa –el Diario de Reus i el Diario de Tarragona– que,

«Durante dichos días dias ha habido vados repiques de campanas y salvas de morteretes, ha estado espuesto el retrato de S. M. en la fachada de la casa capitular, han sido adornados muchos balcones y ventanas con colgaduras, ha habido iluminación general por las noches y !a tradicional dulzaina ha recorrido las calles de la población

L’encesa d’una tronada va servir igualment per saludar l’arribada al poble del diputat Marià Pons, «que fué saludado al penetrar en el pueblo con un repique general de campanas y una salva de morteretes».

Quant a la festa major de Sant Blai, les tronades hi són ben presents, si més no en el darrer terç del segle XIX –segurament abans, però no tinc documentació– i en els primers anys del segle XX. Al Diario de Tarragona del 29/1/1880 hi consta:

«Con motivo de celebrarse en Aleixar la fiesta mayor el día de San Blas, están proyectados varios regocijos entre los cuales se cuentan además de las funciones religiosas y del tradicional “ball de cocas”, bailes públicos y de sociedad, para los
cuales están contratadas las “grallas” de Roda y una reputada orquesta. Además habrá tronadas, ascensión de globos aereostáticos, etc.
»

O l’1 de febrer de 1884: «El día 3 de febrero celebrará el pueblo de Aleixar su fiesta mayor. Consistirá esta en funciones religiosas en honor al santo, salvas de morteretes y bailes en la plaza y en un magnífico entoldado…» El programa de 1886, publicat al Diario de Reus, anuncia «salvas de morteretes» els dies 2 i 3. Aquella fou una festa major especialment lluïda perquè havia acabat l’epidèmia de còlera que afectà els nostres pobles el 1885. Per això el Crònica de Reus del 31 de gener de 1886 publica: «Los vecinos de Aleixar se preparan para celebrar grandes festejos […] suntuosas funciones religiosas, repiques de campanas, salvas de morteretes, músicas, dulzainas, etc […] castillo de fuegos artificiales de Jose Murgadas (a) Escala».

Vegem, encara, un exemple de començaments del segle XX. El Diario de Tarragona resumeix així el programa de 1908:

«Para la fiesta mayor de Aleixar, esta villa tiene preparado un escogido programa de festejos. El 2 de febrero, día de la Candelaria, a las doce del día, salva de morteretes, con un pasacalle por la noche a cargo de artísticas bandas.
El día siguiente, por la mañana, pasacalle, salva de morteretes, romería a la ermita de San Blas y baile de cocas, y por la tarde lujosos bailes, habiendo sido contratado al efecto un magnífico
envelat de Vilafranca. Por la noche se disparará un grandioso ramillete de fuegos artificiales, continuando los bailes. Las fiestas durarán tres dias

Enguany, la població recupera el costum amb motiu de la Festa Major de la Trinitat, el divendres 28 de maig al vespre, amb una tronada després del pregó, per iniciativa de la Societat Recreativa La Unió. L’Aleixar és un poble amb tres festes majors, la de Sant Blai, el 3 de febrer; la de Sant Martí, l’11 de novembre, i la de la Trinitat, que se celebra el diumenge abans de Corpus.


Encesa d’una tronada a Reus (2007)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Tronades festives al Baix Camp

  1. Retroenllaç: Coeters i indústries pirotècniques a Reus | La Teiera

  2. Retroenllaç: La festa de Sant Blai a l’Aleixar | La Teiera

  3. Retroenllaç: Una comarca amb moltes tronades | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s