El rerefons associatiu de la festa

Des de fa segles, el gran motor de la festa ha estat l’associacionisme, O, si voleu filar més prim, la necessitat de les corporacions, entitats o qualsevol altra forma d’associació de persones, de fer palesa la seva existència –també el seu prestigi o el seu poder dins la comunitat– per mitjà de la seva participació a la festa.

El Corpus, paradigma de solemnitat, reflectí en el passat aquesta estructuració de la societat en grups de persones amb un vincle de pertinença –confraries d’ofici o gremis, comunitats religioses, veïnats– i encara ho fa, avui, en la representació institucional de les confraries penitencials –les de Setmana Santa– a la professó i en les catifes que guarneixen el seu recorregut, amb motius que recorden el simbolisme de la diada, o no, i que expliciten l’origen de la seva confecció.

A la festa major de Sant Pere, l’associacionisme cultural –basat en el voluntariat– ha substituït altres antigues formes d’estructuració interna de la festa. Danses, balls i figures de bestiari surten al carrer a càrrec de colles o grups festius que existeixen només per mantenir el corresponent element festiu o que formen part d’entitats amb objectius més amplis. Ja no queden figures amb portadors a sou, mal pagats, ni colles de balladors que es llogaven d’un poble a l’altre. Fins i tot, el toc manual de les campanes –el campaner havia estat secularment un ofici municipal– s’ha recuperat gràcies a l’esforç de dos agrupaments escoltes. Potser només els músics conserven aquell caire de professionalitat que sempre han tingut a la festa. I, millor, perquè l’experiència ens mostra com músic pagat, a Reus, no fa mal so i és molt preferible a xivarri voluntarista i soroll de bombo i gralla poc treballada.

L’anunci de la reintroducció de les proves esportives i jocs populars a la festa major –enguany, reservats als components dels grups festius– reforça encara més aquesta força de l’associacionisme en el desenvolupament actual de la festa. Un associacionisme divers en les formes –nombre de components, estabilitat en les formacions, edats i duració de la pertinença de les persones a les colles…–, en els objectius concrets i en la implicació en la vida ciutadana –molts cops, reflex d’unes idees– més enllà de l’objectiu concret que el justifica.

La festa del segle XXI conserva el model secular de la celebració però, com no pot ser d’altra manera, s’ajusta a la realitat del present. I això, per molt que sembli una obvietat, cal tenir-ho molt present en el moment d’analitzar com evoluciona cada celebració.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El rerefons associatiu de la festa

  1. No tots som iguals ha dit:

    No tots som iguals. Hi ha grups que formen part del “seguici” i hi ha que no compten . Hi ha que tenen grans estudis i per aqueta raó són mes tradicionals que altres.

  2. manel ha dit:

    salvador, no hi estic d’acord. Em sembla que et convindria sortir a veure altres festes en d’altres indrets per veure que a vegades la gent que participa (en balls populars, en cercaviles, en ritus…) no formen part de cap “associació” sino que és la propia gent del poble que aquell dia, només per aquell dia, s’agrupa per fer una cosa en comú. Moltes festes funcionen així, aqui, al pais valencià i arreu del món, i això garantitza que la festa sigui realment popular i no “raptada” per determinats grups culturals.

  3. spalomar ha dit:

    Tens raó, manel, hi ha moltes pràctiques festives basades en la participació individual. De totes maneres, quan es parla d’associacions no cal entendre només entitats reglamentades, amb ordinacions o estatuts, sinó també de colles i grups més o menys informals. De fet quan parles de “la pròpia gent del poble que aquell dia, només per aquell dia, s’agrupa per a fer una cosa en comú” descrius un tipus d’associació. Hi ha colles de balls populars són bàsicament això –bé, es troben uns dies abans per assajar, però no tenen vida social més enllà de la festa– una agrupació temporal per a una pràctica festiva concreta.
    La teva observació, amb tot, és prou pertinent. L’article està redactat pensant massa en la festa major i convé anotar la diversitat de models festius.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s