Aquesta festa és religiosa, cultural o tradicional?

«El reconocimiento de una manifestación festiva como de carácter religioso, cultural o tradicional, a nivel local o autonómico, se efectuará por la Administración autonómica correspondiente, de oficio o a instancia de los Ayuntamientos mediante una disposición que deberá publicarse en el Diario Oficial correspondiente y en la que se deberá especificar si en la manifestación festiva se permite la participación de menores de edad.» (Reglamento de artículos pirotécnicos y cartuchería, ITC 18, art.2)

L’aprovació, per part de l’Estat, del reglament sobre pirotècnia que adapta la directiva europea sobre la posada en el mercat d’articles pirotècnics afecta molt directament nombroses festes populars. El nou reglament recull la possibilitat d’establir excepcions a les edats i les distàncies regulades per la directiva, pel que fa a determinats productes –que no es trobaran al mercat sinó per als consumidors reconeguts com a experts– per a la celebració de manifestacions festives religioses, culturals i tradicionals. Aquestes excepcions són claus per assegurar la continuïtat de nombroses festes tradicionals, però també per garantir la preservació d’una pràctica viva d’ús de la pirotècnia en un context festiu que caracteritza avui la cultura catalana.

El futur d’una part important de la nostra manera de fer festa depèn de com es formulin, per part de les administracions autonòmiques, les disposicions que reconeguin el caire religiós, cultural o tradicional d’una manifestació festiva.

És cert que les grans festes –i més les compten amb algun tipus de reconeixement patrimonial– no tenen cap problema. I que els ajuntaments poden definir quin és el calendari de les principals celebracions locals que compten amb la presència de grups de foc. Però també és cert que hi ha moltes festes de data i periodicitat variable –d’una festa de barri que, de vegades, compta amb un correfoc, a la celebració de l’aniversari d’una entitat cultural, passant per una trobada itinerant de grups festius– que són força més difícils de llistar. Potser no es pot preveure ara tota aquesta diversitat de situacions, però tampoc es tracta que cada cop que es vulgui celebrar un acte festiu s’hagi, en primer lloc i abans que qualsevol altra autorització, d’aconseguir la certificació administrativa que la festa és religiosa, cultural o tradicional. Caldrà, doncs, un esforç al començament per estalviar molts maldecaps en el futur.

Aconseguir una disposició que s’ajusti a la normativa estatal i europea i que pugui encabir totes les pràctiques culturals i festives, de caire religiós o cívic, en què poden intervenir grups de foc és clau per garantir el futur de les nostres festes populars.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s