Bou i arròs

S’explica que, en altres temps, fou el plat típic de la festa major reusenca. Si més no, per aquells que podien menjar carn els dies de festa. La pràctica de matar bous a benefici del Consell de la Vila és ben documentada als acords que estableixen les condicions de lloguer de la carnisseria municipal. El 1437, els carnissers es comprometeren a servir bous de més de cent lliures de pes «bons e suficients». Al segle XVI, s’especifica que han de ser tres, igual que per Sant Jaume i Carnestoltes. El bou era, doncs, un menjar reservat per als dies de gran solemnitat i fins i tot comptava amb un cerimonial concret a l’hora de sacrificar els animals. L’historiador Andreu de Bofarull diu al segle XIX que el bou o la vedella, amb arròs, era plat obligatori a la taula dels bons reusencs. El costum, però, havia pràcticament desaparegut a final d’aquell segle, segons constata Pere Cavallé en els seus records, afirmant que, al tombant del 1900, només coneixia una família que habitualment posava aquest plat a taula: «La senyora […] deia, amb certa emoció, que el seu pare tenia per deure ineludible de menjar bou amb arròs el dia de Sant Pere i que ella, en homenatge als avantpassats, seguia fidel a la culinària tradició.»

Des de fa pocs anys, la menja ha estat recuperada com a motiu d’un àpat popular a les Peixateries Velles. Enguany, com a plat precuinat que es pot adquirir en diversos establiments i també per internet. La iniciativa, sorgida de l’entorn del Casal Despertaferro i de la colla del Bou festiu, és una excel·lent mostra de com la recuperació dels antics costums pot esdevenir motor de noves activitats –a més de fer gran el seguici– i ser factor de dinamització econòmica. Homenatge als avantpassats o intuïció de futur, la vella dita «per Sant Pere, bou i arròs» torna a ser vigent. Dec el meu reconeixement a totes les persones que han fet possible aquest acte.

Publicat a El Punt, 21/06/2010

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s