La Cabra de foc, 30 anys

Enguany la Cabra, com a animal festiu reusenc, fa 30 anys. És una bèstia de foc, vinculada –com els dracs, gran i petit– al Ball de Diables de Reus i, ara, amb una germana petita, presentada fa pocs dies a les Peixateries Velles.

La Cabra és un animal important i significatiu en el panorama del bestiari festiu català perquè, probablement, és el primer animal de correfoc que existí al país –afirmació que, deixaré prudentment, en condicional–, bastit, de fet, quan encara no s’havia inventat la paraula que designa aquest acte avui comú a les festes de tantes poblacions.

Efectivament, la Cabra neix per a córrer, escampar foc, empaitar els assistents i proposar un joc participatiu amb les espurnes que projecta al seu voltant. La Cabra no és cap figura d’un bestiari tradicional que ve del passat, que surt a les professons i seguicis cívics de festa major o Corpus. La Cabra té un paper protagonista en l’acte que a Reus anomenem Cercavila de Foc, la nit de Sant Joan –un correfoc, en definitiva–, i desenvolupa la seva funció d’una manera altament efectiva.

L’aparició d’aquesta bèstia festiva reusenca ens mostra com, més enllà de teories pintoresques sobre la difusió del folklore, tan sovintejades en el passat., es poden generar processos semblants en poblacions diferents sense una vinculació directa. Barcelona no inventa el correfoc, com a concepte, però li posa nom i la Cabra hi participa ben aviat, el 1981.

La Cabra és filla d’un moment històric, de recuperació del carrer com a espai festiu i de la pirotècnia com a element de trangresió de la normalitat de la via pública. Representa, en definitiva, una manera de viure l’experiència festiva, des de la participació, el frec a frec entre actuants i públic, la provocació ritualitzada, amb la pirotècnia com a recurs i un punt de risc, avui plenament consolidada arreu del país i enriquida per les nombroses aportacions locals al repertori de figures festives de foc. Una manera de fer festa que cal reivindicar i potenciar, malgrat les normatives que, si més no, compliquen la seva realització.

La Cabra té un deute amb les guites de la Patum de Berga. No hi té cap semblança en la forma, però a la Patum –ho ha explicat més d’un cop Lluís Padrell– aprenem, fa trenta anys, que la força del foc radica, més que en la intensitat, en la possibilitat de jugar-hi. Les evolucions de les guites berguedanes són el referent –aquest sí, de la tradició centenària– d’una festa viscuda amb intensitat. I a Reus, una colla de gent jove amb ganes de fer festa en el present i conèixer el passat, fabriquem la Cabra de foc que, l’any següent, millorarà notablement d’aspecte gràcies al bon treball d’Albert Macaya. Amb els anys, millorarà tècnicament –sistema d’enganxar els sortidors, augment dels punts de foc–, renovarà el seu aspecte i les seves portadores i portadors, amb relleu generacional i idèntiques ganes de viure l’experiència engrescadora de córrer, enlairar i fer girar l’animal per distribuir generosament espurnes a qui gosa quedar-se al seu abast.

Animal emblemàtic dels correfocs catalans, aquesta nit de Sant Joan, la Cabra de Reus escamparà les seves espurnes pel Mercadal i els carrers del nucli antic reusenc. Com fa trenta anys i per molts més, que no s’aturi.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s