Rituals ancestrals del segle XXI

Un grup de noies dansa en cercle, amb uns arquets enramats de verd i flors, a l’entorn d’un bou negre. De sobte apareix una cabra que evoluciona frenèticament al mig del ball i adopta sovint una posició vertical que els portadors malden per mantenir durant el major temps possible. Més enllà dansen animals mítics i figures gegantines. Algun folklorista de fa cent anys –o potser menys– quedaria entusiasmat amb el reguitzell de connotacions simbòliques que hom pot suposar tot observant la Cercavila del Masclet. I, fins i tot, formularia sorprenents teories sobre el culte a la natura o les implicacions sexuals del bou i les ereccions del cabró –anomenat cabra en un intent de dissimular la seva veritable condició– i el significat profund de les representacions antropomòrfiques de cap exageradament gros –vulgarment anomenades nanos– que inciten els més petits a participar en la gresca.

Cal anar amb molt de compte, doncs, amb les interpretacions simbòliques. Però, alhora, llegint algunes descripcions de les solemnitats modernes –parlo dels segles XVI a XVIII– intueixo que això de la Cercavila del Masclet té més anys que l’anar a peu. És a dir, que en altres moments de la història la capacitat festiva de transgredir l’ordre s’ha fet present, transformant desfilades cerimonials en espectacles de participació popular o, més enllà de la celebració ordenada, generant espais i moments –en el passat i en el present, bàsicament nocturns– de disbauxa col·lectiva.

Potser tot és vell i alhora nou. La Cercavila del Masclet, ara definida com el contraseguici –no és contra, el seguici no és la professó–, és el complement indispensable a la formalitat de la festa estructurada protocol·làriament. I els seus administradors –vull dir que administren la beguda que justifica l’existència de l’acte–, digníssims successors d’antigues agrupacions de fidels devots del got i l’ampolla que promogueren sidrals semblants en el passat i que poques vegades han quedat anotats en els documents.

La cercavila ens mostra com els gegants i la mulassa no seran menys magestuosos al pas de la professó, ni els nanos emocionaran menys la canalla quan la saludin en formació. Car la festa que no pot estripar-se ella mateixa no és prou festa. La cercavila, fins i tot, ha fet obsoleta la repetida afirmació que la Cabra de foc, fora d’un correfoc o una sortida amb pirotècnia, no tenia cap paper. La Cabra de foc, sense foc, també pot ser d’allò més engrescadora.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Rituals ancestrals del segle XXI

  1. Retroenllaç: Com un ritus, hem parlat de festa | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s