Sobre els orígens de la Tronada

Podem dir que els orígens de la Tronada reusenca, a la segona meitat segle XVII, es troben en un canvi en la forma d’emprar la pólvora a la festa, en el pas d’un ús militar a una pràctica civil. Efectivament, el costum d’emprar el so potent de l’esclat de la pólvora per anunciar un esdeveniment o per donar relleu a un moment determinat d’una celebració era prou comú al tombant del 1600. Els trets disparats pels soldats servien per aquesta fi i la despesa de pólvora la pagava el municipi.

Els soldats pertanyien a les confraries d’ofici. A Reus, especialment a la dels blanquers, a la dels pagesos i a la dels paraires. En les festes tenien un paper protocolari. En formació, feien cap a la Casa de Vila a rebre ordres del jurats i després, armats amb arcabussos, s’incorporaven a la festa.

«Lo dia de Sant Sebastià isqué dit capità vestit ab un vestit de taffetà de color rosso seca tot arponat de gorlió de plata, tot espès, plumas del mateix i molt galant acompanyant-lo son alferes tantbé vestit molt bé, ab molts soldats en sa companya molt ben posats anaren a la casa de la vila a pendre lo horde tindrien, lo qual donaren dits jurats.»

Segons explica la descripció, de 1620, de la celebració de Sant Sebastià, antiga festa major d’hivern de Reus, amb la solemnitat de la consagració de l’església del convent de Sant Joan. Aquell any «no deixaren lo capità ab sos soldats fer gran festa ab foch i tirs I lluminàrias per la vila. Iglésia mayor y altres parts».

D’aquesta celebració és també molt interessant la descripció de l’anada a ofici i la professó. A la prioral hi «acudiren bale, jurats y prohoms, acompanyats de dits capità y sa companya, balls de cavallets y altres balls, jagans, trompetas, y músicha de menestrils». Un cop acabat l’ofici, «sortí la professó ab totas las confrarias, banderas, música y molts balls y soldats, eixint per lo portal major y per lo carer de la Merseria, del Forn y a la plassa los soldats havent fet esquadró feren la salva ab molta gallardia juntament tots los balls y banderas y après se’n anaren per lo caré de Muntarols…»

El que es descriu aquí és pràcticament idèntic al que podem veure cada 29 de juny. Amb la única diferència que, aleshores, la funció de la tronada la feien homes armats que disparaven salves.

El 1625 arriba a la vila la relíquia de sant Pere i el consell acorda «que traguen las banderas i lluminària i la vila que done pólvora i lo demés gasto sie a coneguda dels senyors jurats». Com que, segons consta a les actes, «pareix que per fer festa seria bé fer dos o tres banderes de soldats», es demana a les confraries que participin «y la vila si donarà algun premi a la filera que millor tirarà». Hi havia, fins i tot, concurs de trets.

El problema, però, sorgí del fet de tenir homes armats, i amb pólvora. pels carrers. Les armes són perilloses i la festa porta a situacions de disbauxa. Per exemple, a l’any següent, el 1626, quan se celebra el trasllat de la relíquia a la prioral, el consell acorda «que la festa se fasse ab la sumptuositat posible a coneguda dels senyors Jurats ab tal que no y age soldadesca». Amb tot els soldats van seguir sortint en anys posteriors en les celebracions de les confraries. Com el 1630, a la festa dels fusters, per Sant Josep.

La fi de l’ús habitual de les armes de foc per solemnitzar les festes l’hem de situar a la Guerra de Separació (1640-1652). Es ben possible que, a partir d’aquest moment, hi hagués força més control sobre els soldats gremials. Després d’uns anys de dificultats –a la guerra va seguir la pesta– a les festes del darrer quart del segle XVII ja trobem esmentats els trons i els mascles que conformen el que avui –des del 1750, si fa no fa– anomenem tronada. Algunes de primeres notícies corresponen a festes de les confraries que, antany, havien destacat per les seves fileres de soldats. Així, el 1696, els pagesos paguen «per pólvora i los mascles i trons» o «per los trons i treballs de aviar mascles» per la festa de Sant Isidre. O els blanquers «per aver de tirar los malsclas i trons» el 1699, a la festa de Sant Llop.

A començaments del segle XVIII, després de la guerra de Successió, les anotacions a la comptabilitat municipal, referides a tronades per Corpus i Sant Pere, esdevenen regulars. A Reus, des de fa tres segles, cada 29 de juny –salvant els moments excepcionals– aviem trons i mascles, amb una regatera de pólvora, segons especifica algun document de l’època. I els trets de les armes són substituïts per l’esclat dels morters.

Fotografies:
Muntatge de la tronada, a mitjan de la dècada de 1960 (la que considero la meva primera fotografia etnogràfica)
Esclat final de la tronada del 24 de juny de 2010 (Roser Palomar Fonts)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Sobre els orígens de la Tronada

  1. manel ha dit:

    jo penso que els morters els van fer com a sistema de subjecció dels trons al regueró de pòlvora, una espècie d’evolució del tros de celo que encara avui posen als trons per tal de fixar-los al terra en algunes tronades de poble (com la de les borges del camp: http://www.festes.org/articles.php?id=943) … Si no els fixes a terra amb celo pot ser que amb un cop de vent o amb l’inèrcia de la pròpia pòlvora del regueró els trons se separin del regueró i no explotin…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s