Festa, sàtira i transgressió

El número 23 de la revista Caramella ens aproxima, en el seu tema central, a la festa, la sàtira i la transgressió. Certament s’escau parlar d’aproximació perquè la transgressió és inherent a la festa –si més no, a l’alteració del ritme o al canvi en els papers respecte de la vida quotidiana– i aquesta comporta, no poques vegades, la burla vers la pròpia comunitat i la crítica de les persones i les institucions que administren o regulen a diari la nostra existència. És a dir, que, de festa, sàtira i transgressió, se’n podrien omplir moltes pàgines i, per tant, aquest nou número de la revista editada per Carrutxa, Solc i Tramús només pot oferir un tast de l’enorme quantitat de manifestacions festives que caldria incloure en l’àmbit temàtic que anuncia.

Es tracta, però, d’un tast divers i substanciós que comença amb la imatge gràfica d’uns cartells que han esdevingut motiu de polèmica en les respectives poblacions –només uns quants–i una editorial que ens  posiciona amb claredat respecte a la defensa de la festa com a espai i moment de transgressió i subversió, com a necessitat social, com a ressort fonamental en l’autoregeneració dels valors col·lectius i un dels motors de l’evolució de les societats. I contra la conversió de la festa en simple mercaderia turística de les identitats col·lectives, en la conversió de la transgressió festiva en una aparent vulneració –innòcua i planificada– de l’ordre establert.

A partir d’aquí, i amb una excel·lent i aclaridora reflexió conceptual de Josefina Roma, els exemples són nombrosos i diversos en la geografia: la dissolució de la sàtira fallera, els elements jocosos del Carnaval, les cançons i cobles per Sant Antoni, les festes de folls o el ball parlat de Dames i Vells, per esmentar-ne només alguns.

Des de Reus, l’aparició d’aquest número –juliol-desembre de 2010– té un punt d’oportunitat en recordar l’edició d’enguany de la festa de Sant Pere. Efectivament, la nostra Festa Major és un bon exemple de divulgació del patrimoni festiu i de consolidació dels elements d’identitat col·lectiva i de la seva projecció, en forma de marxandatge, com a recurs d’identificació amb la comunitat. I que malda per conservar i, sobretot, generar nous espais de transgressió del ritual, més o menys solemne, en benefici de l’espontaneïtat i la lliure construcció festiva. No insistiré en la importància dels parlaments de les danses o de tenir un ball parlat com el de Dames i Vells; en el valor d’actes com la Cercavila del Masclet o el correbar del Bou, no sempre ben interpretats pels agents de l’autoritat. I encara en el fet que tot això és insuficient si, per uns dies, no podem fer normal allò que no ho és necessàriament la resta del temps.

Sobta per tant –no tant si tenim en compte la procedència ideològica de qui formula la queixa– la crítica a la presència de senyeres i estelades, els crits en favor de la independència nacional i els aplaudiments majoritaris que els van seguir, al final de la tronada del 29 de juny de la tarda, a la plaça del Mercadal. El vell argument que la festa, o la cultura, no s’han de barrejar amb la «política» reflecteix una visió reaccionària de les celebracions com a pur divertiment dels submisos i expressió de l’ordre establert i la jerarquia social. Per contra, amb motiu plenament justificat, explicitar la reivindicació nacional en el moment culminant del ritual centenari de la festa és una mostra de com aquesta és viva, en tots els seus sentits i funcions, i com els actuants i els espectadors no són mers instruments d’un entreteniment innocu. Iniciativa d’uns quants, la resposta popular fou fefaent. Qui es pensi, doncs, que el 29 de juny a Reus, després de la tronada, es pot cridar qualsevol cosa, s’equivoca.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, les idees, publicacions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s