Les antigues festes del meu barri

L’estiu és temps de festa, d’ocupar el carrer com a espai de relació, de celebrar col·lectivament la nit, de ballar i tirar coets. En l’actualitat, tenim festivals d’estiu, cinema a la fresca o altres propostes. En el passat, després de Sant Pere començava el cicle de festes patronals dels barris. Aquestes eren petites festes majors, organitzades pel veïnat d’uns pocs carrers, que comptaven, necessàriament, amb la participació de la resta de la ciutat.

Una de les primeres era la del carrer de la Galera, que, amb el carrer de Galió, el de Pubill Oriol i la plaça de les Basses, conforma un dels antics, i més petits, barris del nucli antic de Reus. Se celebrava per Sant Cristòfol, el 10 de juliol. Les referències a aquesta festa són prou antigues. En una visita de l’arquebisbe a la prioral, el 1597, es recullen el problemes que motivava la seva celebració. I la capella que hi havia al carrer de la Galera fou construïda el 1618. És, però, al segle XIX quan tenim –gràcies a la premsa– més notícies de com se celebraven.

El guarniment dels carrers i la il·luminació eren un component fonamental. Sense llum, és obvi, no hi ha festa a la nit. Durant segles, aquesta es féu a la llum de teieres o graelles. I també de salomons i fanals alimentats amb oli. El cobriment dels carrers amb tendals i el seu guarniment amb enramades transformaven l’espai quotidià en espai festiu –el carrer esdevenia un envelat– al temps que els feia més agradables.

El Diario de Reus explica, el 1862, que el veïnat ha celebrat la festa «obsequiando al santo en dos capillas distintas que se levantaron y adornaron espléndidamente en la calle de la Galera y con la celebración de una misa solemne en S. Francisco. Hubo además toldos y pabellones en la calle, salvas de morteros y disparos de cohetes, baile de valencianos, lindas sacristanas, repartición de tortas y plantas olorosas, animado todo este conjunto con la zambra de los chiquillos y el ruido de las gaitas». I el 1864 publica el programa on hi figuren també tronades, un cós d’homes amb diversos premis, repartiment de coques, jocs de cucanya, grallers…

El barri del carrer de la Galera comptà amb una presència continuada de grallers –la gralla era un dels trets que identificava la festa. Al segle XIX eren habituals les cercaviles i els balls al so d’aquest instrument. Algun anys, fins i tot, van fer gegants, com el 1876:

«Con mucha animación se celebró en la calle de la Galera, ayer, con motivo de ser el día de San Cristóbal, la fiesta que celebran aquellos vecinos casi todos los años. De muy madrugada se dejó oir la dulzaina con el tambor, se dispararon tres salvas de morteretes, hubo diversos juegos de cucaña y por la noche se dispararon entre una multitud de vecinos varios fuegos artificiales. Dos hombres disfrazados de gigantes salieron con la música citada a recorrer el barrio

La premsa ens permet constatar que, amb major o menor intensitat, la festa se celebrava d’any en any. El 12 de juliol de 1887, el diari Lo Somatent explica:

«Los vehins del extrem superior del carrer de Pubill Oriol, celebraren ahir ab músicas y altres devertiments fins a altes hores de la nit, la festa de Sant Cristòfol, finalisant ab la consumció d’una enorme coca que tenia vint pams de llargària.»

I el 10 de juliol de 1891: «Los vehins del barri anomenat de Sant Cristòfol celebraran avuy la festa del Sant, ab entretinguts jochs ignocents, tronadas y las grallas recorrerran los carrers que compren lo barri.» O, encara, el 1899:

«Gran animació regnà durant tot lo dia d’ahir en lo carrer de la Galera ab motiu de la celebració de la festivitat del patró del barri, St. Cristòfol. L’adorno de dit carrer és de bon gust, contribuhint a produhir efecte la munió de fanalets de variats colors que arreu penjaven.
Durant tota la tarde hi tingueren lloc divertits jocs de cucanya. A la nit s’hi celebrà un ball amenitzat per un terceto de bandurrias y guitarra que resultà lluhidíssim, sent casi impossible transitar per aquella concorreguda vila.»

La festa es va celebrar, doncs, amb una gran continuïtat fins a començaments del segle XX. Una de les últimes fou la del 1901, amb els carrers guarnits, il·luminacions i un envelat que ocupava tota la plaça de les Basses i part del carrer de la Galera. Les parelles de sagristans repartiren espígol i coques per les cases i acudiren al ball en comitiva, encapçalada per un ball de diables tirant carretilles.

En el primer terç del segle XX –fins a la Guerra Civil– es mantingué el costum de posar la imatge del sant a la seva capella, propietat de la família Miró Salvat, i guarnir-la amb flors. A la dècada de 1910 encara se celebrà algun cop la festa de barri, amb ball. I el 1925, el propietari d’un bar organitzà un ball a la plaça per recordar les antigues festes. La capella del sant va desaparèixer amb la reforma de l’edifici on estava ubicada. A la dècada de 1980, la imatge encara fou exposada, algun cop, el 10 de juliol a l’aparador d’una botiga del carrer de la Galera. Des del 1991 és en un altar lateral del santuari de Misericòrdia.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les antigues festes del meu barri

  1. Retroenllaç: Recerques: les festes de barri a Reus | La Teiera

  2. Retroenllaç: Un homenatge merescut, una mesura desencertada | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s