Herois, victòries i solemnitats

No segueixo habitualment els espectacles esportius i no m’emocionen especialment les victòries o derrotes d’un equip o altre, però fa temps que observo els esclats de celebració dels triomfs esportius com un dels fenòmens de cultura popular més arrelats en la tradició festiva de les comunitats humanes. Ja fa bastants anys, recordo, quan es començava a parlar del protocol festiu de la ciutat de Reus –aleshores, referent a totes les celebracions de l’any–, algun polític local es va escandalitzar perquè considerava les concentracions a la plaça de Prim –amb motivació esportiva– com a part del calendari festiu tradicional, en l’àmbit de les solemnitats sense data fixa de celebració. El concepte no va quallar.

El cert és que, en els xivarris posteriors a una victòria esportiva, hi intervenen tots els factors que caracteritzen la festa: alteració del temps quotidià, transgressió de les normes de comportament habitual, màscares –barrets, banderes i altres artificis que legitimen l’adopció d’actituds festives–, soroll, pirotècnia per anunciar l’esdeveniment…
La immediatesa aportada pels mitjans de comunicació ha accelerat brutalment els processos respecte al segle XIX, per exemple, quan en arribar la notícia d’una victòria militar o del feliç part de la reina, s’aviava una tronada i sortien els gegants al carrer, amb l’anunci de l’arribada de personatges notables a la vila, o, encara més enrere, quan es feien tres dies de festa per celebrar el triomf sobre els turcs o l’ocupació de Budapest…

I és que la festa, lluny de ser una manifestació innòcua, ha estat sempre molt lligada a la política, com a forma d’exaltació al poder, de consolidació de l’estructura social –en el divertiment engrescat però regulat del poble–, però, alhora, com a moment d’especial perill per al manteniment de l’ordre establert, pel caire de transgressió que necessàriament comporta i la fa atractiva per a la gent.

Les solemnitats necessiten els seus herois, divins o humans. Crist a la custòdia, el rei que visita la població o el militar que hi retorna després de la batalla. Els herois són l’encarnació d’un esperit col·lectiu, exemple idealitzat i referent per al col·lectiu. Les competicions esportives –enfrontaments sense excessiva violència i de conquesta simbòlica– són el substitut perfecte –no l’únic– per a generar herois a la societat contemporània. I el tractament que mereixen a la seva arribada, des del món clàssic al present, repeteix pautes: recepció per part de les autoritats, oferiment simbòlic de la victòria a la divinitat, desfilada triomfal amb aclamació popular…

En aquest context, la seqüència ritual que ha acompanyat, des dels mitjans de comunicació espanyols, la participació de la selecció espanyola de futbol al campionat del món d’aquest esport ha estat del tot previsible. Anuncis –pretesament, de cervesa– proclamant que no era un equip, sinó tot un país el que hi participava. Èpica a dojo en el tractament del tema. Sobresaturació informativa i, un cop aconseguida la victòria, esforç notable per presentar la celebració com un tot que arribava a tots els indrets del territori estatal: Espanya unida i a l’entorn d’un col·lectiu d’herois vestits de vermell.

El moment en què es produeix, però, l’esdeveniment atorga a la victòria esportiva una major significació, possibilitant l’exhibició de l’espanyolitat explícita d’una part de la població de Catalunya, sense haver de reconèixer necessàriament cap confrontació directa amb la reivindicació nacional catalana. L’anomenada «guerra de banderes» –als balcons i finestres de la ciutat– i la sana alegria dels seguidors de la «roja» el diumenge a la nit són només mostres de com el futbol, com la festa, no té res a veure amb la política. O no?

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s