Un reconeixement per al Ball de Diables de les Borges del Camp

En el marc de la catalogació del patrimoni festiu de Catalunya, el Consell de cultura popular i tradicional de la Generalitat ha proposat la declaració de la Festa major de les Borges del Camp com a Festa tradicional d’interès nacional i del Ball de Diables borgenc com a element patrimonial d’interès nacional, destacant-ne la conservació d’una tronada, el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de l’ermita i l’Arribada, i, especialment, pel que fa al Ball de Diables, la seva representativitat en el model històric d’aquesta manifestació festiva, de participació individual i sense parlaments, pròpia del Baix Camp i del Priorat.

La declaració com a festa d’interès nacional és plenament justificada, ja que les Borges ha conservat, dins l’estructura tradicional característica de les festes majors del Camp, algunes particularitats significatives: l’encesa de la tronada –documentada des del 1876– que inicia els actes centrals de la celebració, el migdia del 7 de setembre, i el trasllat cada any de la marededéu des de l’ermita fins a la parròquia. El fet, però, que es consideri el Ball de Diables com a element patrimonial d’interès nacional –la màxima categoria que considera el decret del patrimoni festiu de Catalunya– és especialment significatiu ja que suposa el reconeixement d’un model de ball de diables centenari que ha perviscut al poble.

Efectivament, tal com he comentat altres vegades, cada 7 de setembre, les persones vinculades al poble que disposen de la indumentària adequada poden participar en el grup de diables que encapçala la professó que porta la imatge de la Mare de Déu de la Riera des de la seva ermita fins a la població. A les Borges hi ha una colla, però aquest dia els seus membres són uns més del col·lectiu. Es tracta, per tant, d’un ball amb un nombre variable de components que tenim ben documentat des del darrer quart del segle XIX i que –si més no, des de l’inici del segle XX– ha tingut una absoluta continuïtat, llevat de moments excepcionals. El Ball de Diables de les Borges, amb la seva particular tècnica quant a la confecció de la indumentària –que convé conservar–, és, doncs, una manifestació festiva de referència, com ho són el Ball de Diables de l’Arboç, amb parlaments i personatges definits, o la representació de la lluita del bé contra el mal que s’explicita en els salts de la Patum de Berga.

El reconeixement com a patrimoni de Catalunya d’aquesta manera de fer ball de diables és important i oportú en aquest moment. Ho és perquè, com a conseqüència de la directiva europea sobre pirotècnia i el reglament aprovat pel govern espanyol, una festa com la de les Borges –evidentment, d’interès cultural i tradicional constatable– haurà de definir, amb la complicitat de participants i Ajuntament, la fórmula per a preservar aquesta especificitat. I serà bo que, en la formació dels responsables de colles de foc d’arreu de Catalunya que s’ha d’iniciar en breu, es recordi l’existència d’aquest model de ball de diables sense parlaments ni acompanyament de tabals, basat en la participació individual, amb els diables portant les pròpies carretilles a l’espatlla, com a part de la tradició. Es tracta, en definitiva, de blindar –ara que la paraula sona força– per al futur el nostre ball de diables.

I dic nostre perquè aquesta manera de sortir els diables és pròpia del Baix Camp i del Priorat. Perquè, per exemple, Falset, des de mitjan segle XIX, compta amb diables a les seves festes, per bé que la celebració de referència ha canviat amb el temps. I perquè Reus –després que durant bona part del segle XX, les sortides del ball haguessin quedat reduïdes a unes poques celebracions– ha recuperat l’antiga fórmula en la baixada al santuari de Misericòrdia del 25 de setembre. Altres pobles han recuperat colles de diables que conserven, en major o menor mesura, la indumentària o la forma d’evolucionar tradicional. Ha estat, però, a les Borges del Camp on aquest model de ball de diables s’ha conservat millor i amb més continuïtat, i, per tant, aquest reconeixement del seu valor patrimonial és ben merescut. Felicitats.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un reconeixement per al Ball de Diables de les Borges del Camp

  1. Retroenllaç: Entre l’emoció i el coneixement | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s