El joc de l’enxarranca

Res més escaient quan t’acabes de trencar la cama –exactament, una fissura al peroné, fruit d’una caiguda domèstica– i el guix t’arriba fins sota el genoll esquerre, que parlar d’un joc tant conegut i entretingut com l’enxarranca.

El joc l’he trobat designat, al Camp i al Priorat, amb diversos noms: la xarranca o eixarranca, l’enxanc, el tello, el marro, el gillo, l’avió… a Reus he trobat anotat enxanca i a Albarca n’hi deien el baixo. Algun d’aquests noms s’empra per designar, en altres indrets, altres formes de jugar. Aquest creuament de noms és prou característic de la cultura popular. És el cas del marro que pot fer referència a un joc d’aposta, a les tres pedretes –o tres en ratlla, que diem ara– o, en la documentació antiga, a un joc semblant al de dames: «Ytem concedim que en dies de diumenges y festes puguen jugar a pilota, bitlles, a l’exadres, al marro, a escats» (Ordinacions de Torroja del Priorat, 1376). El gillo o el tello poden fer referència a la pedra o fragment de terrissa que s’empra per jugar, a més dels que ens ocupa, a en diversos jocs. La xarranca és també, en molts pobles, un joc de saltar la corda.

L’enxarranca és un joc de nens i nenes –antigament, més de nenes– en el qual es dibuixen a terra unes figures geomètriques dividides en caselles o compartiments numerats, i anant a peu coix es fa córrer a cops de peu una pedreta que ha de passar d’una casella a l’altra seguint un ordre determinat. El dibuix que es fa a terra i les regles del joc poden canviar força d’un poble a l’altre –o de la colla que hi juga– de la mateixa manera que té molts noms.

Per jugar-hi cal un còdol o un fragment de rajola prima o de test, que sigui pla, que no rodoli sinó que llisqui, ja que es tracta de que faci el recorregut, a cops de peu de la xiqueta o xiquet, que anirà saltant a peu coix i haurà de procurar no trepitjar mai cap de les ratlles. Si ho fa, haurà de cedir el lloc al següent participant.

Quant a a l’espai de joc, de les formes més simples és dibuixar a terra un quadrat amb les dues diagonals i dues perpendiculars, de manera que quedi dividit en vuit parts iguals, que es numeren. És ben coneguda la figura de l’avió. Es dibuixen a terra tres rectangles iguals i successius, després dos de junts de les mateixes mides. Un altra al damunt i dos més de costat. Tanca l’espai de joc una mitjarodona anomenada el cel. A vegades, però es dibuixava senzillament un rectangle llarg, dividit en cinc parts, la del final, més gran. Ens l’han anomenat «eixanca llarg».

Amb el dibuix fet, es pot jugar de diferents maneres. Escoltant a persones grans que hi havien jugat molt, de petites, s’intueix que les regles s’anaven variant i complicant – amb possibilitat de reposar en una casella, forma d’agafar la pedra, tancar els ulls, canviar de peu, saltar-se una o més cases…– en funció de l’edat o l’habilitat de les que formaven la colla. Qui manava –generalment, la primera en completar un recorregut– en el joc era clau.

En l’enxarranca de l’avió, per exemple, cada jugador tira una pedra perquè quedi dins la primera casa. Si ho aconsegueix, ha de saltar de casa en casa fins arribar al cel, sense trepitjar la que té la pedra dins. Quan arriba a les cases que fan creu, ha de trepitjarles amb tots dos peus, separant les cames. Al cel es pot descansar un moment, posant els dos peus a terra i després cal fer el camí a l’inrevès, aturant-se a la casa on hi ha la pedra, per recollir-la. Si aconsegueix fer tot el recorregut sense trepitjar cap ratlla, torna a tirar la pedra, però aquest cop a la casa següent. I a continuar fins que es comet alguna errada, moment en que es passa el torn al jugador següent. Quan li torna a tocar, cada participant juga a partir de la casa on va fallar.

Quan algú aconsegueix fer tot el joc, havent llançat i recollit la pedra a totes les cases, esdevé l’amo o la mestressa del joc i pot establir noves normes. En alguns llocs, es posa d’esquena a l’enxarranca i tira la pedra per sobre l’espatlla. Si cau dins d’una casa, se la reserva. La resta de participants no pot trepitjar-la i ell pot descansar a dins amb els dos peus.

I encara hi ha una altra modalitat: la del caragol, com diem a Reus. Es dibuixa a terra una figura geomètrica semblant a la closca d’un caragol, dividida en molts compartiments que cada participant ha de recórrer sense trepitjar cap ratlla. Només es pot descansar al centre. Un cop fet el recorregut a l’inrevès, el jugador té dret a reservar un dels espais del caragol, que el següent haurà d’evitar, saltant pel damunt. No cal dir que, a mesura que avança el joc, és més difícil completar el recorregut.

Aquest joc, que necessita uns mínims recursos –un terreny pla de terra i una pedra, un guix si l’enxarranca es dibuixa sobre un enllosat– i que es pot allargar tant com es vulgui, ha estat molt popular entre la canalla i continua –relativament– viu.

Fonts: Observació directa i converses amb persones de pobles del Baix Camp i el Priorat. Per a descripcions concretes de modalitats del joc, vegeu M. Busqué i M. Antònia Pujol, Ximic. Jocs tradicionals (Berga: Amalgama ed., 1996) o J. M. Allué, Un, dos, tres, pica paret! (Barcelona: La Galera, 2000), entre molts altres reculls de jocs populars. Josep Iglésies a Jocs tradicionals de brivalla i joventut de Reus (Associació d’estudis reusencs, 1977) publica unes exhaustives descripcions de les diferents variants a la ciutat.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El joc de l’enxarranca

  1. Retroenllaç: L’aplec de Montsant | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s