El vaixell de fulla de canya

La canya comuna és una planta de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen les tiges robustes –les que anomenem canyes– amb fulles linears i flors en una grossa panícula o plomall. Originària de l’Àsia Central, es troba molt estesa per tota l’àrea mediterrània, on viu a les vores dels rius, torrents, al costat dels marges, etc. Els plomalls que produeix a començaments de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies; per això, la planta es multiplica a partir del rizoma.

La canya ha estat molt utilitzada en diferents tasques agrícoles, per enramar les plantes enfiladisses –com les tomaqueres–, i a la construcció, per fer sostres i envans, també s’empra per fer cistells i altres recipients d’ús quotidià. La canya ha estat també una matèria primera per a la fabricació de joguines i instruments musicals emprats pels infants i els adults. O per fabricar les parts sonores –llengüetes o inxes– de diversos instruments aeròfons. Perduts, en l’actualitat, bona part dels seus usos tradicionals, la proliferació dels canyars –des que la mà humana no els regula– ha esdevingut, fins i tot, un problema per a determinats ecosistemes.

Dimarts em va trucar un bon amic –amb qui m’uneix la dèria pel patrimoni etnològic i em separa la distància geogràfica–per explicar-me que està treballant en un projecte d’exposició al voltant de la canya. Fa bastants anys, vam treballar força els usos lúdics de la canya, sobretot en relació amb la música. A la dècada de 1980, un taller de construcció d’instruments musicals i objectes sonors –«Canya i manya!»– esdevingué una de les activitats itinerants més reeixides de Carrutxa.

Com que de les canyes i la seva utilització en tota mena de pràctiques de la cultura popular se’n pot parlar força, avui em limitaré a recordar una de les meves joguines d’infantesa: el vaixell de fulla de canya.

Com el seu nom indica, es fabrica amb una fulla d’aquesta planta i té un aspecte prou digne. Navega, de forma més o menys efímera, sense necessitat que el seu casc sigui estanc.

De petit, a les Borges del Camp –el poble del meu pare– en vaig fabricar uns quants. Eren altres temps i l’eficiència en l’aprofitament de l’aigua era més relativa: ni tubs, ni regadius per al goteig. Quan tocava l’hora, l’aigua corria per alguna sèquia propera i sempre podies deixar anar algun vaixell, corrent avall, que feia fi aviat. O et podies apropar a alguna bassa i muntar-te una història.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El vaixell de fulla de canya

  1. Retroenllaç: Fer-se la pròpia joguina | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s