Una mirada al bestiari fantàstic

Una de les activitats d’estiu de Carrutxa són les conferències, generalment acompanyades de projecció d’imatges, que anem fent per diferents poblacions. Un dels temes que hem proposat enguany per al cicle que programa el Parc Natural de Montsant ha estat el del bestiari fantàstic. A partir del treball de documentació gràfica iniciat fa un parell d’anys per a l’activitat «Descobreix el drac» i el recull de materials folklòrics, procedents d’obres de folkloristes com Joan Amades o Cels Gomis, o de testimonis obtinguts directament de la tradició oral, aplegats en les nostres recerques al Baix Camp i el Priorat, hem preparat «El bestiari fantàstic a Catalunya. Una mirada des del Priorat». Dracs i serpents, bèsties híbrides que combinen característiques de diferents animals, animals reals, com llops o àligues, amb característiques fabuloses –segons la creença popular–, desfilen en l’exposició oral, acompanyada d’imatges dels elements arquitectònics –trucadors, arcs de balcó, gàrgoles– que els representen, de pobles del Priorat i de comarques veïnes.

Amb Ferran Sugranyes, a Escaladei, el passat divendres 6 d’agost

Hom pot pensar que la creença en els animals fantàstics és cosa del passat. Dels temps en què les muntanyes, els oceans o les terres llunyanes eren indrets propicis per a l’existència d’animals sorprenents.

Entre aquests, el serpent –una serp grossa, amb cabellera i altres atributs, ferotge com pocs animals– és el paradigma de la bèstia fabulosa que ningú arribava a veure però que deixava un rastre clar de destrucció al seu pas. Al Priorat, n’hi ha un de documentat per escrit, el que, a començaments del segle XVIII, va creuar el terme de Porrera, «una grande sierpe que según pondera la tradición era el grueso de un muslo regular y tal vez de largo de veinte palmos, con melena en el cuello y llevando una marcha bastante veloz», segons una crònica del 1865, que va espantar al poble: «salieron muchos hombres a su persecución con armas, palos y achas. Más bueltos éstos, digeron no haberla podido alcanzar dando las señas por donde había pasado y el rastro que hacía en su tránsito».

No menys coneguda és la que corria entre la Ribera i la Terra Alta, que, després d’haver provocat una desgràcia en trobar-se amb la diligència que feia la ruta Móra-Gandesa, fou empaitada pel veïnat, perdent-se el seu rastre al mar.

Pot semblar que això són històries de la vora del foc, de temps ja superats, però el cert és que la nostra societat continua generant fantasies col·lectives o construint veritables narracions inversemblants. La xarxa és plena de rumors, de fets meravellosos que s’expliquen deixant entreveure la seva raonada possibilitat de ser veritat. I, de tant en tant, tenim les nostres històries de bèsties. Gossos feréstecs que podrien ser lleons o tigres escapats d’algun circ –o criats en secret per algun particular–, animals poc definits que deixen un rastre d’estralls…, que centren l’atenció del públic i el seguiment mediàtic.

Encara que hi ha exemples més recents, un dels casos més sonats fou el de la bèstia assassina que sembrà l’espant pel Baix Camp ara fa disset anys. L’animal, identificat amb diverses espècies pels senyals d’urpes que deixà en algun tronc, va fer força mal. Els mitjans van amplificar les seves actuacions i les especulacions sobre les seves característiques van ser notables. Un futuròleg televisiu –quan aquest tipus de personatges no abundaven tant– es va atansar al territori. Hi hagué debat sobre si es tractava d’un animal o de dos, com a mínim.

A la fi, la policia enxampà un gos llop. Les fotografies que van sortir a la premsa feien poc creïble l’explicació dels fets a partir d’aquella bèstia assassina. Però, com que els atacs es van acabar, el misteri es va diluir en el record. Com pertoca a totes les històries de bèsties fabuloses.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s