Creences sobre el gall

Un dels animals domèstics més representats en els elements arquitectònics dels nostres edificis és el gall. Els costums i la literatura popular a l’entorn d’aquesta au són ben abundants. Considerat un símbol solar, era un protagonista malaurat de moltes pràctiques festives pròpies del cicle hivernal en què acabava mort. Menjar de festa en el passat, el pollastre ha esdevingut en l’actualitat carn de consum quotidià.

Penell. Gratallops

Només dos apunts sobre tradicions relacionades amb el gall. Pel Camp de Tarragona creien que el gall blanc cridava les bruixes –no sempre s’han associat els animals de color negre al mal, ans al contrari–, però sobretot era el seu cant, habitualment indicatiu de l’arribada d’un nou dia, el que, segons quan i com es produïa, podia indicar un mal averany. Això és el que es creia quan el gall cantava a la nit, a deshora. Altres persones –potser menys espantadisses– deien que si un gall cantava abans de les dotze de la nit, senzillament era que canviaria el temps.

Llum a la rectoria de Cornudella de Montsant (foto: Montserrat Solà)

També hi havia la creença que si una gallina començava a cantar amb veu de gall, s’havia de matar o vendre aviat, perquè cridava la mala sort sobre la casa on la tenien.
Però, sens dubte, la tradició que connecta més el gall amb el bestiari fantàstic correspon a l’origen del basilisc. Aquest darrer és una bèstia fabulosa, mig au i mig rèptil, que neix d’un ou de gall. Cels Gomis va recollir aquesta creença a la seva Zoologia popular catalana (1910):

«Quan lo gall pon és senyal de desgràcia per la casa en que’l tenen. L’ou de gall és petit com un ou de colom y no té rovell. Si’s colga aquest ou dins d’un femer ne surt un basilisch o bé un serpent molt fiero.»

Aquest folklorista, que aplegà molts materials de tradició oral per terres andaluses –on es desplaçà pel seu treball–, explica que a Andalusia creien que s’havia de matar el gall abans que tingués set anys, perquè, quan té aquesta edat, «pon un ou petit i vetejat, que cova ell mateix, i del qual surt un basilisc, morint tot seguit el gall». També anotà que a Portugal diuen que els galls, quan són vells, posen un ou del qual en surt un basilisc que mata l’amo de la casa.

Figures de galls als suports de les lluminàries de l’església de Siurana

El basilisc és un animal que té el poder de matar amb la mirada i que habitualment és dedicava a vigilar les tombes que contenien alguna mena de tresor.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Creences sobre el gall

  1. manel ha dit:

    aqui al baix empordà quan el gall canta a deshora diuen que anuncia un canvi de temps, un moment de temps excepcional (molta calor, molt fred)

  2. Ferran Sugranyes ha dit:

    El diumenge 22 d’agost, en el marc de la Jornada “Gaudeix del Parc en família”, organitzada pel PNMON, a la Vilella Alta (Priorat), es podia fer una visita explicada a l’església de Santa Llúcia de la població.
    Acostumat darrerament a anar a la “cacera” de tot tipus de bèsties, fantàstiques o reals, escampades per portes, balcons i façanes de cases i edificis, vaig restar gratament sorprès de la bona mostra d’aquest tipus d’animals que es poden trobar a la Vilella, i més concretament a la seva església.
    Només mirant la seva façana, ja ens trobem amb un gall encimbellat dalt de tot, al seu penell, i que fa un temps va substituir la imatge d’un àngel que durant molts anys (des del darrer terç del segle XVIII) s’hi va poder veure assenyalant la direcció del vent.
    Però el seu interior era més magnífic encara, amb peixos en alguns baix relleus dels pilars que separen les naus de l’església, un cigne repussat a la porta del sagrari o set magnífiques àligues coronades, de ferro forjat, que al seu temps sostingueren les làmpades, també de ferro forjat, avui desaparegudes, del temple. I en mig de totes elles, al lateral esquerre de la nau central, un magnific i grandiós gall, de factura força realista, també de ferro forjat i amb la mateixa funció que les àligues, amb història, que ens fou explicada pel guia.
    Així doncs, fins al segle XVIII, l’església de la Vilella Alta era sufragània de la parròquia de Torroja. Quan en fou segregada, cap al 1770, es bastí el nou temple que avui existeix, i entre les peticions del Comú de la Vila quant a la seva construcció, i que es poden llegir al Llibre de la Cort de la Vilella d’Amunt –antic nom de la població–, i com a mostra de rivalitat amb la població veïna, hi trobem:
    “Vui, dia 9 de agost de 1772, se sige junta de lo Comú […], y los galls de les capelles més grossos que los de la yglésia de Torroja. Diguera tot-hom que sí que o volíam.”
    Desconec, a hores d’ara, si hi ha o hi ha hagut galls de ferro forjat a l’església de Torroja –hi hauré d’anat a fer un tomb i buscar documentació–, però el gall que avui podem veure a la Vilella, de gran i gros, n’és força i només n’hi podem veure un.
    De fet, al poble, fins i tot les àligues que podem veure a les naus del temple són anomenades amb el nom de galls. I em pregunto: pot ser que en aquell moment –com avui– el poble menut anomenés ‘galls’ a aquestes peces de ferro forjat que representaven àligues i que, anys a venir, algú llegís aquell Llibre de la Cort i, havent vist la notícia del 9 d’agost de 1772 esmentada, decidís substituir les antigues peces (àligues) per l’animal que s’hi esmenta, i tot quedés en un intent?
    Hi hauré de donar més voltes, però s’accepten aclariments.

  3. Retroenllaç: Els galls de la Vilella Alta | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s