La lluita del bé i el mal, diables i marededéus

Ball de Diables de les Borges del Camp

L’escenificació de la lluita entre el bé i el mal –amb tots els matisos que convé fer en la concreció d’aquests conceptes– és present en les manifestacions de cultura popular d’arreu del món. A casa nostra és la lluita del cel contra l’infern, dels àngels contra els dimonis, figurada –per exemple, entre molts altres– en el Salt de Maces de la Patum de Berga o en les representacions dels balls de diables.

En aquests darrers, als balls amb parlaments, l’enfrontament s’hi explicita en un text en què els diables, encapçalats  per Llucifer i la Diablessa, són derrotats per sant Miquel. En els balls de diables del Baix Camp, de participació individual i sense parlaments, la lluita del bé i el mal es justifica, segons la veu popular, en l’intent frívol dels diables d’aturar el pas de les professons que traslladen una imatge de la Mare de Déu. Aquest és el cas dels diables reusencs a les professons de retorn de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, que, després d’encapçalar el seguici, intenten inútilment barrar-li el pas a la porta del santuari. La imatge compta, fins i tot, amb un mantell inífug.

Un mar de foc, i de fum, precedeix l’arribada de la imatge a la població

A les Borges del Camp, ahir –com cada 7 de setembre–, el ball de diables acompanyà el trasllat de la Mare de Déu de la Riera des de la seva ermita fins a la parròquia. L’enfrontament simbòlic té dos moments àlgids: un a l’entrada del poble, quan els diables cremen amb intensitat al pas pel Pont de l’Oriol i la plaça de Sant Antoni, espai de benvinguda a la imatge a la població; el segon, al Replà, la plaça de l’església, on aboquen tot el foc que els hi resta.

La plaça de Sant Antoni, plena de gom a gom, a l’arribada de la imatge

Fins fa uns anys, quan la seguretat recomanà, a més d’ampliar el recorregut pels carrers del poble, treure el castell de focs de la plaça, aquest reforçava l’esclat pirotècnic final que precedia l’entrada de la imatge a la plaça per anar cap a l’interior del temple. En l’actualitat, s’instal·len a la plaça només uns pocs artificis, entre els quals no hi pot faltar-ne un d’antiga tradició: l’estampa o quadre, amb la imatge, que il·luminat amb bengales, tanca l’exhibició de foc.

La capelleta de foc

Aquest quadre, ara, és fix, però abans –pintat sobre una tela– es desenrotllava en el moment de l’encesa de l’artifici. Aquest és un recurs a bastament emprat als castells de focs durant segles, amb imatges i significacions de tota mena. A mitjan segle XX, la Pirotècnia Espinós, de Reus, –segons unes notes que copio– en tenia un bon assortit, a cops, amb la població de referència: santa Tecla i sant Magí, per Tarragona; la Mare de Déu de la Candela i santa Úrsula, per Valls; sant Isidre, per Mont-roig; sant Narcís, per Girona, o bé la Mare de Déu de la Salut, per Onil, al País Valencià. I, per esmentar indrets més llunyans, sant Roc, per Tineo (Astúries), entre d’altres.

Fotografies: Montsant Fonts, Salvador Palomar i Roser Palomar Fonts (2009 i 2010)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La lluita del bé i el mal, diables i marededéus

  1. Retroenllaç: Espurnes entre oliveres | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s