Conèixer el foc festiu

El foc ha exercit des de sempre una forta fascinació entre els humans. Ja sigui la forma canviant de les flames d’una foguera, de la crema d’una construcció festiva de fusta i cartró, o del bosc efímer que dibuixen al cel les espurnes d’un esclat pirotècnic, el foc exerceix una potent atracció estètica que no minva, fins i tot, quan el seu poder transformador té connotacions clarament destructives, com en el cas dels incendis.

El foc és present, des de temps immemorial, a les nostres festes com a ofrena i com a part de rituals sagrats. I el foc que resulta de l’encesa de productes pirotècnics ha servit, des de fa més de cinc-cents anys, per anunciar la festa, donar relleu als moments clau d’una celebració o bastir espectacles de sorprenent i colpidora bellesa. I també per jugar: saltant fogueres de Sant Joan, passant sota barraques de Sant Antoni, encenent senzilles bengales o participant, ara, entre colles de bestiari i diables, en els correfocs.

El cap de setmana vinent, en un setembre que tanca un estiu ple de correfocs, amb la perspectiva –o l’amenaça, segons com es miri– del nou reglament del govern espanyol, a Reus fem unes jornades sobre festa i pirotècnia. Per apropar-nos a la història, revalorar el costum i convidar qualsevol persona a conèixer la tradició pirotècnica del país i a sumar-se a la defensa de les nostres festes.

Aquestes no són, doncs, unes jornades per a especialistes, ni només per a persones vinculades als grups de foc. Conèixer el foc festiu és apropar-se a la pròpia història, en una ciutat que compta amb una llarga tradició d’obradors pirotècnics i de ball de diables, i que ha conservat manifestacions festives singulars com la Tronada.

L’activitat tindrà lloc al nou Arxiu de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3). El divendres 17, a partir de les 7 de la tarda, es presentaran un seguit de comunicacions centrades en l’àmbit local, sobre l’ús de la pólvora a les festes del segle XVII, els castells de focs a les solemnitats reusenques del segle XVIII, les empreses pirotècniques de Reus o la Cabra de foc, un dels primers animals de correfoc del país, que enguany fa trenta anys.

La sessió del dissabte 18 inclourà comunicacions sobre la pirotècnia festiva al Baix Camp i al Priorat, Cervera, Granollers, l’Arboç, Vilafranca del Penedès…, i una visió de conjunt sobre el País Valencià. Tancarà la jornada la intervenció de Teresa Clotet, cap del servei de Promoció i Dinamització del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, que informarà de tal com ha quedat la situació després de la directiva europea i el reglamento del govern espanyol.

Les jornades han estat organitzades per l’Arxiu Municipal de Reus i Carrutxa, amb la col·laboració de festes.org i el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

L’assistència a les sessions és lliure i la inscripció (gratuïta) dóna dret a rebre el dossier de l’activitat. Us podeu inscriure, enviant un missatge de correu electrònic a l’organització (reus@carrutxa.org).

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s