Dolors Marín, historiadora de l’anarquisme

M’acaba d’arribar –ja el podeu trobar a les llibreries– el llibre Anarquistas, un siglo de movimiento libertario en España, publicat per Ariel. L’autora –l’amiga Dolors Marín, amb qui he compartit recerques i alguna publicació– me n’havia parlat fa dies. No us faré ara el comentari d’un llibre que encara no he tingut temps de llegir però que, pels continguts, es mostra força interessant. Primer, perquè no es limita a parlar només de la CNT. Més enllà de la que ha estat l’organització sindical més potent  –d’un país? del món?–, l’anarquisme espanyol –que té molt de català i que alguns anomenarien ibèric– abasta moltes altres organitzacions i moviments.

Dolors Marín, en la seva línia habitual, ens presenta aquest ric mosaic, apropant-nos a la importància de les llengües planificades –com l’esperanto– en l’internacionalisme proletari, de les experiències de vida sense estat, del cooperativisme, i força de l’associacionisme i la cultura llibertària, de les vetllades al cançoner, la poesia o les novel·les, amb una referència concreta a la família Montseny-Mañé. A partir d’aquí, el llibre fa un repàs més cronològic de la història del moviment llibertari al primer terç del segle XX, al temps de la Guerra Civil –dedicant un capítol a l’experiència de les col·lectivitzacions–, el franquisme, fins arribar al moment de la legalització de la CNT, amb un final ben propi dels opuscles llibertaris de totes les èpoques.

Marín és una treballadora incansable, amb una bona pila de materials inacabats  –d’això en puc donar testimoni–, però sempre oberta a nous projectes, amb moltes idees, i que no sap massa dir que no a cap proposta d’activitat. La seva és una aproximació oberta a l’anarquisme, tan lluny de la fredor acadèmica –i, a cops, malintencionada– com de l’exaltació hagiogràfica que caracteritza moltes històries del i sobre el moviment llibertari. Militant de la revolució social des de la cultura, defugint sectarismes i sigles –les coneix totes, això sí–, ha tingut la virtut de fer descobrir els valors de l’anarquisme, o la tasca social realitzada pels anarquistes, a persones, en principi, ben allunyades de la Idea.

En definitiva, que el llibre m’interessa i crec que m’agradarà quan el llegeixi sencer, més enllà d’una primera ullada i la lectura de fragments concrets –per cert, el final dels agraïments ja diu molt del tarannà de l’autora– i d’una dedicatòria que, a més de la família, s’adreça als anònims. Si us ve de gust, el llegiu i us en formeu la vostra pròpia opinió crítica, podem debatre. Com pertoca.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees, personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Dolors Marín, historiadora de l’anarquisme

  1. anònim ha dit:

    Libros del Centenario de la CNT: Del ridículo prólogo de Julián Casanova a la sensibilidad de Dolors Marín

    http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/15943

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s