Festa i pirotècnia a Reus

Han començat les festes reusenques més pirotècniques. Si més no, així ho consideren els mitjans de comunicació. De fet, a la nostra festa gran, Sant Pere, la presència de la pirotècnia –sobretot pel fet d’aviar-se les tronades– no és menys important. Avui m’han convidat al facebook a un grup que proposa aviar una tronada, també per Misericòrdia. Cadria estudiar quant i on, però el cert és que, de la mateixa forma que s’han incorporat a la festa els diversos elements del seguici festiu, també es podria fer una tronada. La seva presència a les antigues festes de Misericòrdia és a bastament documentada.

La imatge de les jornades, fotografia de Roser Palomar Fonts

És cert que la nostra festa del setembre ha quedat fortament associada a la imatge dels diables cremant carretilles al passeig de Misericòrdia i, de retruc, al foc. Enguany, encara més perquè als tradicionals actes de carrer, com el correfoc –que hauria de tenir un recooregut més curt i guanyar intensitat– i la baixada del Ball de Diables i l’encesa final,  a la porta del santuari, o el castell de focs, s’hi afegeixen activitats culturals directament relacionades amb l’àmbit de la pirotècnia. El dijous, a la Biblioteca Central Xavier Amorós es presentava un audiovisual sobre els 30 d’anys de la Cabra i. el divendres i el dissabte, a l’Arxiu s’han celebrat les jornades sobre «Festa i pirotècnia» que organitzaven Carrutxa i l’Arxiu Municipal.

Les jornades han estat un èxit. Per l’assistència –malgrat que la pluja feia preveure un començament difícil– i pels continguts. Reus compta amb una considerable tradició pirotècnica, que fou objecte de la sessió del divendres, en què es tracta de l’ús de la pólvora per part d’arcabussers, fent salves, al segle XVII –amb la mateixa funció que, més endavant, tindrien les tronades–, o dels grans castells de focs del segle XVIII. De l’existència d’obradors de fabricació de focs d’artifici, ja en aquest segle, fins als tallers i a indústries pirotècnicques de renom internacional, a cavall dels segles XIX i XX.

Ezequiel Gort va parlar de l’ús festiu de la pólvora al segle XVII. Fotografia: Isabel Martínez

Una tradició que es reflecteix en un seguit de manifestacions festives històriques com la Tronada o el Ball de Diables, amb balls que, com el de Galeres, empren armes de foc, a les quals cal afegir les peces de nova creació com la Cabra, el Drac o la Víbria…, i que la ciutat comparteix amb altres poblacions properes. El Baix Camp és la comarca on s’han conservat més tronades artesanals, amb rec de pólvora. I tant al Baix Camp com al Priorat hi ha nombroses notícies de balls de diables –amb exemples de continuïtat fins al present, com és el cas de les Borges del Camp– i també de balls parlats, com el de Serrallonga o el de Sebastiana del Castillo, que empraven armes de foc.

També es va parlar de canons de festa i de figures de bestiari, com l’insòlit drac reusenc del segle XIX o els bous de foc.

Continua

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s