Tradició per llei

No repetiré ara el meu posicionament respecte a les festes amb bous que, reconeixent-ne les contradiccions, he exposat i defensat en diferents àmbits. Afirmava, per exemple, en aquest mateix bloc –tot diferenciant entre curses de braus i correbous– que no m’agraden les primeres, que no em sap greu que hagin estat prohibides al Principat, però que preferiria que la fiesta nacional s’hagués mort de fàstic i per avorriment, i que les tradicions evolucionin o desapareguin com a conseqüència d’una dinàmica social més àmplia que l’estrictament legislativa.

L’aprovació, doncs, per part del Parlament de la llei que «blinda» els correbous no m’ha entusiasmat massa. Perquè la llei només permet els correbous a les poblacions on són tradició, que són 36. La majoria, a les Terres de l’Ebre. La normativa és una adaptació d’un codi de bones pràctiques que fins ara es feia servir de referència. Amb la llei, és obligatori complir-lo i s’estableixen un seguit de mesures per a l’organització dels correbous, respecte als animals –com la preceptiva revisió pel veterinari, abans i després de la funció– i a les persones que hi participen, amb l’objectiu de garantir la seguretat tant dels animals com dels espectadors.

En definitiva que s’ha fossilitzat la tradició –i no tinc cap interès en recuperar el córrer la vedella pels carrers de Reus, per exemple– i s’ha obert la caixa dels trons pel que fa a les interpretacions jurídiques tant pel que fa al maltractament dels animals com respecte a la seguretat dels participants i espectadors, concepte, si més no, problemàtic, en unes celebracions que tenen en el risc un component essencial. Potser aquest era el millor camí, però em sembla que no mancarà la feina als jutjats.

Tot això, adobat amb molta política d’aparador, tremendisme dialèctic, i una opinió pública a qui costa poc presentar el tema, com sempre, des del blanc o negre i, de retruc mostrar el sud –de les terres ebrenques al País Valencià– com a més ancestral, incivilitzat o bàrbar, segons el tertulià. Mala peça al teler per a les festes amb bous.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, les idees i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s