El Ball de Voluntaris de l’Àfrica

Aquests dies que es parla de la mòmia del general Prim, podríem recordar la visita que l’il·lustre general, conspirador i relativament progressista en l’àmbit de la política estatal, defensor dels interessos colonials d’Espanya al Magreb, responsable de la mort de centenars de marroquins, catalans o espanyols –d’això, se’n diuen victòries militars–, i, des de fa molts anys, icona del paisatge urbà reusenc.

Succeí ara fa tot just cent cinquanta anys, l’octubre de 1860. La seva entrada a la vila fou anunciada per un repic de campanes. L’anà a rebre la corporació municipal, els gegants –que ja havien sortit al carrer al febrer, pel celebrar el triomf a Tetuan–, els nanos, les danses del país i una gernació de gent.

Quant a les manifestacions de cultura popular, aquells dies es va representar un ball parlat dedicat a la campanya militar del Marroc. Potser fou el de «Marruecos i espanyols», obra de Francesc Torné i Domingo, autor prolífic pel que fa a la composició i reforma –sempre amb un caire conservador– de balls parlats populars reusencs, com el de la Mare de Déu. Aquest nou ball havia estat compost uns mesos abans, segons apunta una notícia de premsa del juliol d’aquell any:

«Una reunión de amigos trata de llevar a efecto para cuando S.M. la Reina visite esta ciudad una danza dramática titulada ball de la guerra del África entre españoles y marroquís. Se nos ha dicho que han solicitado el oportuno permiso de la autoridad local y que les ha sido concedido. Con que prepárense estos vecinos a oir: Que hay mueros en la muraca, que el cuello volan quitar…»

La ironia lingüística fa referència al resultat de recitar textos en castellà amb fonètica catalana, pràctica ben característica en l’execució d’aquestes peces de teatre popular al segle XIX,  com anotà Antoni de Bofarull, indicant que el més típic d’aquestes representacions de carrer «era ‘l desbaratament dels representants quant la lletra del ball era en castellà».

Potser per aquesta raó, a la fi, el text es va acabar escrivint en català –o probablement, n’hi van haver dues versions– i per això l’anomenat «Ball de Voluntaris de l’Àfrica» fou probablement un dels darrers que es va dictar escrit en la nostra llengua, abans de l’extinció del gènere.

Gravat d’un opuscle de fil i canya reusenc, representant al general Prim

En tot cas a l’agost, la preparació de l’obra anava per bon camí, segons la mateixa font periodística:

«ESTO MARCHA. El baile o danza dramática titulado Españoles y Marruecos […] está del todo arreglado con respecto al personal que lo compone. Hasta hace pocos días no se ha encontrado un individuo que pudiera representar el papel de O’Donell que, según dicen, ha de figurar también en dicha danza […] veamos pronto en campaña a O’Donell, Prim, Muley- el-Abas, etc.»

Malgrat que a finals d’agost s’anuncià la dissolució de la comparsa, el cert és que, a la fi, hi va haver un ball parlat. Segons Joan Amades, aquest fou un dels balls que tingué més èxit entre reusencs i constata l’existència de dos textos diferents: «La guerra d’Àfrica se’n va emportar l’entusiasme popular de la societat del seu temps, i entre la molta literatura que va derivar-se’n figuren dues versions d’un Ball dels Voluntaris, una de catalana, que s’havia representat molt per Reus i per la Catalunya Nova», i una altra, que l’autor situa com a representada a Barcelona. En aquest cas, l’observació de Joan Amades –gran col·leccionista d’opuscles de literatura popular– sembla prou encertada i caldria saber si l’origen d’ambdues versions no és la mateixa ciutat.

«Hi sortien –explica Amades– amb el general Prim, el comandant Sugranyes, una gran collada de soldats vestits amb calces curtes, calçons de pell i barretina, i unes cantineres, a part d’uns moros que eren els qui s’encarregaven de la part desagradosa de la facècia. Hom figurava diferents accions de guerra; es feien molts tocs de trompeta i es disparava un gran nombre de trets. Les cantineres feien el paper graciós i s’emportaven l’entusiasme de la gent.»

A Reus sembla que el ball es va continuar representant a la segona meitat del segle XIX, però en tenim ben poques notícies. També sabem de la seva sortida a Falset, a la festa major de setembre de 1885, que celebrava que l’epidèmia de còlera no afectava la població. Al segle XX, també es va fer algun cop a Tarragona, per exemple, per Santa Tecla, el 1923.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a El Ball de Voluntaris de l’Àfrica

  1. dimoni banyut ha dit:

    Home! Això de “relativament progressista” és certament exagerat, ni relativament ni progressista. Era Monàrquic i Conservador (una mica menys que els autoanomenats conservadors de l’època). Els republicans locals, que sí que se’ls podria definir de “relativament progressistes” es morien de ganes de fer-li la pell, alhora que l’acusaven de traidor (amb una gran base de raó) pel seu paper en la “Gloriosa”.

  2. spalomar ha dit:

    Bàsicament podria dir que estem d’acord, el seu progressisme només es pot mesurar front als que eren més conservadors encara. Sobre el seu paper després de la Revolució de Setembre vaig fer una breu referència en un altre article al bloc.
    Gràcies pel comentari.

  3. jlf ha dit:

    El general Prim és potser el fill més destacat de la Ciutat de Reus i un personatge que fa qye Reus sigui conegut per tot arreu, no cal anar repetint si era militar o conservador cada cop que es parla d’ell.

    • spalomar ha dit:

      Bé, si era general, era militar.
      Crec que, efectivament, Prim és un personatge important a la història de Reus, que cal conèixer i que convé situar en el seu context polític. No em preocupa que la seva figura dalt de cavall sigui una de les representacions gràfiques emblemàtiques de la ciutat. Però personalment, no sé si és el personatge més adequat per presidir, per exemple, la sala de Plens de l’Ajuntament. No considero que els valors que representa, per molt que sigui fill de Reus, siguin els que ens haurien d’inspirar en el present. Això no vol dir que no pugui figurar en qualsevol altre lloc de la Casa de la Vila.

      • Montserrat ha dit:

        Tot sigui perquè l’obligada figura de l’actual rei continuï sent un bust petitó i poc visible. És una qüestió de mal menor.

        Mentre haguem de tenir presidint el saló de plens un alt representant de l’estat espanyol, jo personalment prefereixo que hi hagi el general Prim (que no em provoca cap simpatia ideològica) i recordar la seva proclama al Congreso de Diputados “¿Borbones? ¡Jamás, jamás, jamás!” (sigui llegendària o no).

  4. Retroenllaç: El ball de Pere Joan Barceló | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s