La catalogació del patrimoni festiu

La festa constitueix, sens dubte, una part important del patrimoni cultural de qualsevol comunitat humana. Com qualsevol altre bé patrimonial, pot ser inventariada i catalogada, i és a les pròpies comunitats que la celebren a qui correspon fonamentalment la seva preservació, tenint en compte que la festa és un patrimoni viu, en constant evolució.

Inventariar i estudiar el patrimoni immaterial presenta problemes específics i prou diferenciats dels que planteja la catalogació d’objectes o edificis: l’existència d’unes pràctiques culturals que es repeteixen en el temps, però que es transformen constantment; la pervivència d’unes formes mentre canvien les funcions o l’aparició de nous costums, aparentment molt diferenciats d’aquells del passat, però continuadors en el significat dels anteriors. O la percepció que de la festa local es té segons s’observa des de dins, des de la proximitat o en el conjunt de celebracions d’una mateixa tipologia. Tot plegat, fa difícil establir paràmetres de valoració patrimonial i de catalogació aplicables a les festes.

El Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya va ser creat per la Generalitat l’octubre de 2006 amb l’objectiu d’inscriure-hi les festes, manifestacions i celebracions comunitàries, així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya, i difondre i protegir el nostre patrimoni festiu. Aquest catàleg, a càrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, incorpora ja les festes i elements festius que han rebut algun tipus de reconeixement, reuneix estudis i dossiers documentals a l’abast dels investigadors i comptarà aviat amb una pàgina web.

En els darrers mesos, des del Centre s’ha treballat força en l’aplicació d’un decret que, afirmo –com a investigador i membre del grup de treball de patrimoni festiu del Consell de Cultura Popular i Tradicional–, té no pocs problemes d’interpretació i necessita d’una revisió en profunditat. Criteris aparentment fefaents com, per exemple, la continuïtat d’una celebració durant més de cent anys –salvant moments puntuals excepcionals–, trontollen quan es constaten trencaments que van més enllà de la conservació del nom. S’han de poder valorar manifestacions festives que no tenen una periodicitat definida o formes de pervivència d’unes pràctiques culturals no vinculades a una associació o institució. Cal relativitzar la singularitat d’una festa en el coneixement del conjunt de celebracions de la mateixa tipologia i, alhora, valorar la representativitat d’algunes celebracions com a exemple d’uns models festius més comuns en el passat que en l’actualitat.

Però més enllà d’aquests problemes, que hi han estat i que hi seran en el futur, considero que l’esforç per catalogar el patrimoni festiu d’un país –encara que només sigui la part que correspon a la comunitat autònoma– és absolutament necessari si es volen complir objectius com els que planteja la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, aprovada el 2003 per la UNESCO.

Personalment, col·laborar en aquest grup de treball on hem debatut, des de criteris científics, sobre festes a cops ben conegudes i viscudes personalment, a vegades només referenciades per la documentació aportada pels municipis i elaborada pels tècnics del Departament, ha estat una experiència força positiva.

Com també intentar reflexionar, des de l’estudi de les festes que se celebren en els pobles del Baix camp o del Priorat, sobre la importància d’inventariar i catalogar centenars de festes que potser no cal declarar específicament, una a una, com a patrimoni d’interès nacional, però que evidentmentment formen part del riquíssim patrimoni festiu de Catalunya.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en patrimoni, personal i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La catalogació del patrimoni festiu

  1. Retroenllaç: Una jornada per conèixer les festes del Baix Camp i el Priorat | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s