L’Encamisada, festa d’interès nacional

A la reunió celebrada el passat dijous 23 d’octubre, el Consell de la Cultura Popular i Tradicional va aprovar un nou conjunt de festes que s’incorporen al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. El Consell va proposar al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana la declaració de set noves festes com a tradicionals d’interès nacional, la majoria, relacionades amb la diada de Sant Antoni del gener: la Festa dels Traginers de Balsareny, els Tres Tombs d’Igualada, la festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga, la Festa dels Tonis de Taradell, els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls i l’Encamisada de Falset.

La festa de Sant Antoni és un exemple paradigmàtic de les profundes transformacions que poden afectar les festes tradicionals, encara que no es perdi el fil de la continuïtat. Certament, cap festa de Sant Antoni, com se celebra a començaments del segle XXI, és igual a com se celebrava fa mig segle o a començaments del segle XX: la desaparició dels animals de treball, del transport a bast o en carros, i la minva o la mateixa desaparició de les activitats agrícoles que necessitaven dels animals, motiven un canvi inevitable en el sentit actual de la festa i en la composició social dels participants.

Aquest fet no treu valor a les celebracions actuals. Són moltes les festes, sinó totes, que han evolucionat o s’han recreat al llarg del temps. Els nostres seguicis de festa major, per posar un exemple, no són les demostracions festives de les confraries d’ofici de l’Antic Règim. Són festes vives que, a partir del bagatge del passat, troben –i reinventen– el seu significat en el present. Seria absurd, doncs, caure en el parany de considerar que s’ha perdut una pretesa autenticitat i que cap festa que no és com era fa cent anys ja no té cap interès. Cal, això sí, valorar els processos d’evolució, la voluntat de la festa de mantenir-se en el calendari, la implicació local en la realització de la festa, la participació popular, la conservació de rituals i d’elements materials, o de fórmules organitzatives, sense obviar els canvis…

Entre les festes de Sant Antoni que han estat proposades com d’interès nacional n’hi ha una de propera, que conec prou i trobo especialment interessant. Per la seva vinculació a una llegenda local, però sobretot per la seva estructura a partir de colles familiars i d’amics que hi participen, molt diferent dels models de Tres Tombs itinerants. Perquè, a més, conserva una de les tradicions singulars de ball de diables, segons el costum del Baix Camp i el Priorat. L’Encamisada, de la mà del Centre d’Estudis Falsetans, ja va suposar fa mig segle el pas d’una celebració només de pagesos i traginers a una festa de participació de tota la comunitat, amb un clar component d’identitat local. Més enllà del volum de les festes, de la quantitat de carros i cavalleries, és prou important valorar com s’estructura la participació a la festa, què motiva als falsetans i falsetanes a guardar un carro tot l’any, per sortir dos dies.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s