Visita als cementiris

Ahir vam aprofitar el matí –la Montsant i jo– per anar a donar un tomb per alguns cementiris de la comarca. Fa anys, havia treballat –entre altres, amb Joan Menchon i Peter Rius– en l’inventari de les antigues esteles funeràries discoïdals que es conservaven als pobles de la rodalia.

Vint anys després, constatem que hi ha poblacions on aquests elements arquitectònics continuen als cementiris, com a peça decorativa, on porten molts anys o han estat reubicades amb motiu de reformes. A la Selva del Camp, per exemple, en podeu observar una bona col·lecció, tant a la tanca exterior com a l’interior del recinte. A l’Aleixar, on es troben encastades a la paret de l’església parroquial, un petit plafó informa de la seva existència i el seu significat. Malauradament, a la Febró, ens van explicar, les esteles que hi havia a les cantonades de les parets del petit cementiri van ser robades. En altres poblacions, suposem, deuen continuar conservades en museus o equipaments culturals. Dol constatar la desaparició d’aquest petit patrimoni que té el seu especial valor en restar com a testimoni d’antigues pràctiques culturals, en els indrets que correspon, amb el risc d’esdevenir matèria de consum per a col·leccionistes.

Un possible robatori de peces del patrimoni arquitectònic és el fil que condueix la dramatització de la visita nocturna al cementiri reusenc que, per segon any, organitzava Serveis Funeraris Reus. Seguint una inspecció policial, els participants en l’activitat fan un recorregut nocturn pel cementiri on es troben un seguit de personatges. Amb un muntatge sobri, la visita transmet unes informacions bàsiques que motiven el públic a tornar-hi a plena llum i observar millor els monuments que hi ha al recinte.

Una visita de nit, amb una ambientació amb la llum d’unes espelmes que et guien i amb la il·luminació puntual dels espais, no permet, de ben segur, fixar-se massa en els detalls. Però la dramatització, a càrrec del grup reusenc «La Gata Borda», aconsegueix despertar l’interès per saber més d’un indret que transmet notable informació sobre la història de la ciutat als segles XIX i XX. El Cementiri General de Reus es basteix amb un esperit laic, presidit, a l’entrada per un déu mitològic, Cronos, i inicialment sense espai diferenciat per als no batejats, el cementiri reusenc reflecteix també el poder econòmic de la burgesia reusenca del final del segle XIX i començaments del segle XX. Hi ha panteons dedicats a les víctimes de fets concrets, tombes de personatges ben coneguts, i les fosses comunes recorden les condicions de vida de la població reusenca o les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil. La visita es complementa amb el lliorament d’un dossier amb informació sobre el recorregut realitzat.

Serveis Funeraris Reus ha iniciat la publicació d’una col·lecció de fulls divulgatius sobre el Cementiri General reusenc, que ha estat declarat com a Itinerari Cultural del Consell d’Europa, amb textos de Montserrat Flores, historiadora que ha publicat llibres sobre el tema com Els antics cementiris de Reus (segles XII-XVIII) o El cementiri general de Reus.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s