El Bisbetó

A les acaballes de la tardor, prèvies a les diades nadalenques, trobem un seguit de celebracions que es vinculen, pel seu caire transgressor i d’inversió de papers, al cicle de festes hivernals, amb pràctiques d’elecció de reis burlescos que, més endavant, trobem també per Innocents o per Carnaval. Sant Nicolau, el 6 de desembre, o Santa Llúcia, el 13, amb la canalla com a protagonistes, en són exemples. Són festes com la de Cabassers (Priorat) que, en l’actualitat, conserven alguns costums, sobretot captes infantils, que són testimoni d’aquest caire de permissivitat i disbauxa respecte als més petits de la comunitat.

Participants a la capta de Sant Nicolau a Cabassers (2007). Fotografia: Montserrat Solà/festes.org

En l’àmbit religiós, el caire d’inversió de papers es manifestava en l’elecció de bisbetons o abatons en el cas dels monestirs i comunitats religioses. Aquestes autoritats eclesiàstiques de broma eren triades per Sant Nicolau i exercien el seu càrrec la vigília dels Innocents, fent uns parlaments de to satíric que feien referència als defectes de la gent, especialment als religiosos i les dones. En català, s’han conservat dos textos antics de sermons del bisbetó, estudiats per Josep Romeu i Figueras (Teatre català antic. Volum I. Barcelona, Ed. Curial, 1994)

La festa del Bisbetó a Montserrat (2006). Fotografia: Manel Carrera/festes.org

L’elecció del bisbetó, comú a moltes catedrals d’Europa, s’havia celebrat a Lleida, Girona, Vic i Mallorca. Actualment, continua vigent al monestir de Montserrat. La festa comença el dia de Santa Cecília, el 22 de novembre, quan es tria entre els nous escolans el que farà de bisbetó, que fa de bisbe per un dia, presidint els oficis i funcions. La celebració suposa certament un trencament de la rutina quotidiana però ha perdut el caire trangressor que tingué en el passat. Fins fa pocs anys la cerimònia d’investidura del bisbetó era de caire privat, en l’actualitat és oberta al públic.

Podeu accedir a l’estudi de Josep Romeu, «Els dos textos catalans del Sermó del Bisbetó» per mitjà de Google llibres

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El Bisbetó

  1. Vicent Melchor ha dit:

    A Borriana (Castelló), celebrem Sant Nicolau el 6 de desembre amb les espases, la llonganisa tradicional i un cantic que diu “Sant Nicolau santo bendito, confesor de Jesucristo, viva el rey muera el gallo, cuatrocientos para el caballo, tris tras llonganisa mengaras, tris tras en la espasa moriras. La capta es feia abans, fara 60 anys. Voldria saber els origens de la celebració i també a que fa referencia la cançó. Als pobles del voltan, no exiteis eixa tradició. A Vinaros fan algo junt amb el dia de Santa Caterina, He vist cançóns similars en part fent referencia al gall etc. i pobles on está la tradicio del sables com Cabasers o Ager i també la capta. Pero no se a Borriana com va arribar esta tradicio. Potser l´epoca de la convivencia entre moros i cristians ? Si tinc faltes ortógrafiques, es que no se mes.

  2. spalomar ha dit:

    És tracta de pràctiques molt antigues i és difícil establir quins foren els mecanismes de difusió. Pots donar un cop d’ull a un altre article en aquest mateix bloc, «La mort del gall». Gràcies per la teva informació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s