21 de desembre, mondongo

«Día de sangre y matanza es el de Sto. Tomás, sin que de ello participe el apóstol, pero sí los muchos individuos que están de mondongo.»

Andreu de Bofarull, Reus en el bolsillo (1851)

L’hivern és temps de matar el porc i a Reus, i a molts altres indrets, el 21 de desembre era dia de mondongo –o mandongo, com en diem també–  de botifarra de sang, amb carn i altres condiments, preparada a casa i aviat menjada. Per això es deia que «Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas».

La matança del porc era un moment d’excepcionalitat, una festa amb tot el significat de la paraula. Valeri Serra i Boldú explica que «de la matança del tocino, se n’havia vingut a dir que era una de les tres alegries de l’home».

La matança era una festa, o conjunt de celebracions, sense data fixa però dins un període de temps, celebrada per una part de la comunitat, en grups amb lligams familiars o d’amistat. «Por desgracia va desapareciendo la antigua costumbre de los presents, que mutuamente se hacían los amigos que habían muerto cerdo», és a dir, mostres d’embotits elaborats a cada casa, explica Bofarull. Els presents, els ofrenava la casa on s’havia mort el porc i, tot sopant, ja es decidia quina era la propera que faria la matança. Amb el brou de coure les botifarres, afegint-hi llar, es feia brou que es repartia entre els pobres.

Entre les creences vinculades a la diada cal esmentar la del tribut al Pare Llop. A la nostra tradició –als pobles de muntanya i a l’època que els llops sovintejaven– aquest era un home que havia adquirit poder sobre aquests animals i els governava. En dies de molt de fred o tempestes, baixava als poblats a demanar menjar. Calia mantenir-hi bones relacions perquè evitava que els llops que ell manava ataquessin els ramats. Sembla que cada 21 de desembre passava a cobrar alguna mena de contribució, explica Joan Amades, per tal de passar un bon Nadal. El cert és que els llops van desaparèixer de les nostres muntanyes a la segona meitat del segle XIX –després d’una secular persecució– i que d’aquestes creences en queden poc rastres.

Sant Tomàs apòstol, a l’entrada de l’hivern, és el dia més curt de l’any –amb menys hores de llum– i un dels dies en què es pot observar el pas de la llum del sol per les finestres del campanar reusenc.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 21 de desembre, mondongo

  1. Martell de Reus ha dit:

    El passat setembre també vaig publicar un post on feia referència a aquest plat tan nostrat:
    http://martelldereus.blogspot.com/2010/09/mandongo.html

    (excusa’m l’autocita)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s