Costums de fadrins per Innocents (Baix Camp)

Les festes d’hivern, de Nadal a Carnestoltes, han estat durant segles festes de fadrins, celebracions en què els joves imposaven les seves normes i esdevenien protagonistes absoluts de la festa.

Un bon exemple, el tenim en la festa dels Innocents. En l’actualitat, la coneixem com a diada de bromes, enganyifes i, sobretot, de notícies més o menys increïbles a la premsa. Antigament, però, des del segon dia de  Nadal –Sant Esteve– i, encara més, pels Innocents s’encetava un model festiu basat en l’autoritat dels joves. A Reus, al segle XVI, sabem que existia un rei moixo, triat pels fadrins, que, segons sembla, era l’encarregat d’organitzar les festes de carnaval. Aquest personatge perdurà fins a començaments del segle XIX i començava la seva actuació pels Innocents.

Els joves de Riudecols, agrupats a la Confraria dels fadrins, es dedicaven a recollir aquest dia els guilandos de Nostro Senyor per les cases del poble. I, a la Febró, agrupats a la Confraria de Sant Esteve, feien també una capta de queviures que després encantaven a benefici de la parròquia.

Entre els costums de fer pagar un impost per anar pels carrers o per sortir de la població és ben conegut el de Castellvell del Camp, on el popular impost s’anomenava fer pagar la banya i era especialment dedicat als ciutadans de Reus que pujaven a la festa d’hivern d’aquesta població. Cal recordar que –tot i que el costum és anterior– Castellvell obtingué la seva independència municipal de Reus el 1854.

En altres viles els fadrins escollien el seu propi ajuntament, que es dedicava a dictar les disposicions més estrafolàries i a fixar impostos a la gent a benefici de la confraria. A Vinyols i els Arcs aquesta era la del Santíssim. Els joves constituïen un ajuntament nou que era l’amo del poble durant tot el dia. Els fadrins es posaven a les cantonades d’alguns carrers per fer pagar penyora i a qui no volia pagar el culaven. Això volia dir que l’agafaven i li posaven el cul en remull a la font o al rentador.

A Arbolí hi havia la Confraria de Nostro Senyor, que tenia tres majorals. Aquests preparaven una panera amb bocinets de pa i de carabassa i la portaven a l’església a beneir. A la sortida de l’església, a la porta, la gent havia de besar un tros redó de carabassa que els majorals aguantaven pel mànec. Un altre costum propi de la diada era el de portar la gent al toll. Es pagava a la confraria i dos joves agafaven una cadira i hi posaven la persona indicada i la portaven a la font o al toll… I segons la paga o la resistència que oferia, la víctima podia acabar ben remullada. Hi hauria qui no ho volia i s’ho passava malament, fins i tot ens van explicar que una dona es va trencar un braç en saltar de la cadira en què era transportada per la força. Una altra pràctica corrent era la de fer anar a cercar les noies i portar-les, volguessin o no, allí on eren reunits els nois…

A Prades els fadrins imposaven per innocents un tribut per a poder transitar pels carrers de la població. I a Colldejou, de bon matí, ja no podia sortir ningú del poble: s’ajuntaven tots els joves i es posaven a les sortides per fer pagar qui en volia marxar. També cobraven un impost a les dones que anaven a buscar aigua a la font o a rentar. I qui no pagava, o no passava o no podia fer la seva feina. Amb els diners que recollien feien un àpat:

«Hi havia dones que ja no hi anaven [al rentador] aquell dia. I n’hi havia que, si els hi convenia, pagaven. Ja sabien què tocava aquell dia, que era la festa dels joves. Una, no va voler pagar i va anar al rentador. I resulta que [un jove] es tira dins al rentador i es posa a nedar perquè la dona no pogués rentar…, al temps que era! La dona va quedar ben mullada.»

Des del segle XIX hom ja no parla de fadrins, sinó de quintos. El jovent de l’any, en edat d’anar al servei militar, esdevé el protagonista de la festa. A l’Aleixar, la nit del 27 al 28 de desembre, els quintos del poble sortien al carrer i feien sonar el corn marí o turuta. Al dia següent, es posaven a la sortida del poble i no deixaven passar ningú si no pagava. Avui, de quintos, ja no n’hi ha perquè ja no hi ha mili, però el costum continua entre el jovent.

Aquests són, doncs, alguns exemples de costums festius de fadrins al Baix Camp. Com a il·lustració, us proposo aquest reportatge de la sèrie «Cops amagats», que va emetre Canal Reus TV sobre l’Aleixar:

Vodpod videos no longer available.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Costums de fadrins per Innocents (Baix Camp)

  1. Sophia Blasco ha dit:

    Moltes gràcies pel recull de tradicions!
    Bones Festes i els millors desitjos per a l’Any Nou!

  2. spalomar ha dit:

    Gràcies pels comentaris. Al bloc, com pots veure, vaig publicant articles –necessàriament breus– sobre història o patrimoni etnològic, sobretot, de costums festius, quasi sempre centrats en un àmbit geogràfic proper.
    Bon any 2011

  3. Retroenllaç: De Nadal a Carnaval, festes de fadrins | La Teiera

  4. Anna ha dit:

    Ens ha agradat molt aquesta pàgina. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s