El terrabastall de Reis

«El meu avi ja m’ho feia a mi, però a la meva mare ja li feia el seu. A mitjanit s’aixecava i, com que tenia moltes campanes que portaven els animals, feia un gran soroll de campanes i deia: “—Ara passen els reis, ara passen els reis!”. Però no els deixaven aixecar no!»

Moure força xivarri la vetlla de Reis era prou habitual en la tradició antiga de la festa. Més enllà d’interpretacions simbòliques –el soroll, comú a moltes festes hivernals, relacionat amb l’inframón o el despertar de la natura–, les motivacions que popularment justificaven aquestes pràctiques eren recordar als més petits el so de les cavalcadures reials, procurar que els Reis no passessin de llarg o, senzillament, el desig de la canalla de fer gresca.

Al Masroig sortien en colles a cercar els Reis per la muntanya, portant una campaneta al coll i esquelles a les mans, les quals feien sonar sense parar, explica Violant i Simorra (Etnografia de Reus i la seva comarca), i a Vinyols «tots els menuts van a esperar els reis pels carrers del poble, guarnits amb un rast de campanes o de picarols dels animals, penjat al coll, i obeint una tradició local durant tot el dia van sonant un eixordadors corns o caragols de mar que no surten cap diada més de l’any». A Colldejou, ens van explicar, «anaven a la darrera casa del poble a esperar els Reis. Anaven a fer soroll amb unes campanilles d’animal per significar que arribaven els reis. També a la Febró, els nens anaven d’una casa a l’altra amb campanes a la mà, fent soroll i cridant: “—Ara passen los reis, ara passen los reis!”». Pràctiques comunes a diverses poblacions: «Ens posaven rastres d’animals i féiem molt de soroll», recordaven persones que havien nascut a les primeres dècades del segle XX en les nostres recerques de camp.

En l’actualitat, a Vilaplana, el migdia del 5 de gener, la canalla encara surt pels carrers a fer soroll amb un rast de llaunes lligades amb un cordill. Diuen que així els Reis no oblidaran de passar pel poble, enclotat al peu del cingle de la Mussara. Als Guiamets s’ha fet fins a temps ben recents. Aquesta pràctica, també ens l’havien explicada del Masroig, de Torroja o de Capçanes:

«Aquí s’anava a ‘esperar els reis’. No només la nit abans, sinó tota la setmana. Agafàvem rengles de pots lligats amb una corda i els arrossegàvem carretera amunt i carretera avall. Cantàvem: “—A esperar els reis! A esperar els reis!”»

Costums propis de molts pobles i també de les ciutats. Rafael Amat, al seu Calaix de sastre, ho recull a Barcelona, a l’entorn de 1800: «En esta antecedent nit és de gran bullícia pels carrers l’anar xicots, i àdhuc gent gran, ab trossos de corda encesa, i trossos d’atxa, a rebre los Reis, per si duen torrons i neules». El 1867, el Diario de Tarragona es queixava que la guàrdia municipal apagava les torxes de la canalla que corria pels carrers fent la tradicional gatzara. I el dia de Reis de 1872 explicava que:

«Anoche, como de costumbre, resonaban por las calles los ecos de los cuernos que los chiquillos estaban tocando con afán, y con toda la fuerza de sus pulmones, llamando á los Reyes. Algunos iban con cuerdas encendidas para alumbrar á los Magos, que no venían, y hubo mas de una chamusquina.»

Notícies que es repeteixen en anys següents. Per exemple, el 1878: «Los muchachos callejeros armaron ayer un ruido infernal por estas calles con sus trompetas y cuernos, anunciando la venida de los reyes magos».

El 1889, El Mercantil es queixa –el 19 de desembre!– que «la gente menuda ha empezado ya a anunciar la llegada de los Reyes magos con los continuos toques de trompetas de hoja de lata que tanto molestan al vecindario. Bueno es que se permita a los chicos ratos de espansíón pero no con tanta anticipación».

Amb l’entrada del segle XX arrelarà el costum que els Reis d’Orient arribin a cada població. En alguns pobles, de cavalcades de Reis, no se’n fan, però, fins a la dècada de 1930 o després de la Guerra Civil.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El terrabastall de Reis

  1. Sophia Blasco ha dit:

    Fer soroll per fer-se oir i que els Reis ens trobin, per fer saber que estan passant, …
    No sabia d’aquests costums.
    Gràcies per mostrar-nos-les!
    Bon Any i els millors desitjos!

  2. Oriol López ha dit:

    Jo tampoc no coneixia aquesta tradició de fer soroll per ser sentit pels Reis.

    Oriol López

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s