El ball de prohoms per Sant Sebastià

El fet que siguin les autoritats del municipi o les festives –majorals o pabordes– les que comencin el ball de plaça és prou comú a les nostres festes tradicionals. També l’inici de la festa de Sant Sebastià, l’antiga festa major d’hivern reusenca, venia assenyalat pel ball a la plaça del Mercadal dels prohoms de la vila. Andreu de Bofarull, a Reus en el bolsillo, publicat el 1851, el descriu així:

«Cuando los odios políticos no habían desorganizado aun las ideas, en el día de San Sebastián se empezaba el Carnaval, cuya zambra y alegre bullicio se repetia en todas las tardes de los domingos y tres últimos dias.
Cuando Cataluña era una nación, es decir, cuando la villa era regida por los Jurados y Prohombres que formaban un Consejo, esos asistían a las completas del Santo y en seguida se trasladaban con la Rda. Comunidad de beneficiados, precedidos de la copla de ministriles, a un espacio cerrado con bancos situados ante la casa del Consejo. Rompia la música y empezaba la danza con los Jurados, Conselleres y sus consortes, y acto continuo el pueblo alegre y gozoso se entregaba a la misma diversión hasta el toque de ánimas.»

L’historiador reusenc situa la desaparició d’aquest costum a mitjan segle XVIII. Com a pràctica desapareguda la recull també Joan Amades –potser a partir de la notícia del mateix Bofarull– al Costumari Català, afirmant, però, que es feia després de sopar.

Tornant de l’ofici de completes, començava el ball. El Consell municipal arribava en corporació, precedit de la música dels joglars i, probablement, per les salves dels arcabussers de les confraries o l’encesa d’una tronada, a partir del darrer quart del segle XVII. La sortida dels gegants i la mulassa per Sant Sebastià només la tenim documentada en festes excepcionals.

Cal imaginar la plaça del Mercadal enllumenada per les graelles o teieres, plena de gent, potser només amb l’espai lliure que emmarcaven els bancs on s’iniciava la dansa, amb els músics tocant des del balcó de la Casa de la Vila, pràctica que documenten els acords de contractació de la cobla de ministrers municipals, com aquest, de 1755:

«Thomàs Ordeig, per son salari de dita cobla y la obligació de haver de donar lo servey per tots los acompanyaments de tres obues y fugot y ensenyar als dits individuos de dits instruments y en la de haver de tocar lo die de St Sebastià y Carnestoltas per las tardas al balcó de la Casa de la Vila…»

Una cobla –els Ministrers de la Vila Nova–, tocant des del balcó per la festa major de Sant Pere.

Els carrers que portaven a la plaça  també eren ben il·luminats: poder sortir a la nit a ballar era un component important de la festa. Les anotacions d’«esclar teia dia de St. Sebastià y Carnestoltes» sovintegen als llibres de comptes municipals.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El ball de prohoms per Sant Sebastià

  1. Retroenllaç: Que ballen los senyors de jurats aquest any | La Teiera

  2. Retroenllaç: Torna el Ball d’Hivern a Reus | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s