L’enterrament del braç

Un dels trets més singulars del carnaval reusenc fou el de perllongar els dies de gresca, ja entrada la quaresma, amb l’enterrament successiu de diferents parts del cos del Carnestoltes. A la segona meitat del segle XIX, l’enterrament del rei carnavalesc tenia lloc el dimarts, diada principal de la festa, equiparable –sinó més important– a la pròpia festa major, on es ballava pels carrers o a la plaça del Mercadal, a les societats, i sortien carrosses, colles i comparses de mascarots a tirar caramels i dolços o a acompanyar –en to burlesc, però fúnebre– el ninot al seu destí final: el foc.

Els enterraments del braç, a cops la mà o, fins i tot, del dit del Carnestoltes –de dimecres a divendres– eren actes propicis a la gresca i a la sàtira més descontrolada, a la sortida de mascarots amb fanals on hi figuraven inscripcions crítiques o jeroglífics més o menys críptics que feien referència a personatges i esdeveniments d’actualitat. Com les sortides de mascarots del Dijous Gras, els enterraments –tot i que propiciats per les mateixes societats– eren actes més populars, més a l’abast de totes les classes socials que no pas les grans desfilades o les luxoses disfresses que es lluïen als balls. Llençols blancs, atxes de vent, música i foc de carretilles, foren components habituals d’aquests enterraments.

Una de les primeres referències la trobem, el 1861, al Diario de Reus:

«Anoche –Dimecres de Cendra– se vió sorprendido este vecindario por una nueva broma que hicieron algunas personas para despedirse definitivamente del Carnaval. Las ocho serían cuando unos doscientos individuos vestidos la mayor parte de negro y con la cabeza cubierta, recorrieron en una extensa hilera las principales de esta ciudad llevando una pequeña vela encendida en las manos. Al frente iba un grande pendón en el cual se leía Encara li surt lo bras y al final un brazo a lo alto de un palo.»

L’acte es repeteix l’any següent i reuneix, segons la premsa, unes 800 persones. De fet, l’enterrament del braç queda ja recollit en el testament del Carnestoltes del 1864:

«Art. 1er. Vull se’m fàsia un enterro lo més pobre posible, això és, que sens pompa ni ostentació y per lo camí més dret se’m pòrtia a la plasa del cuartel que elejeisch per sepultura, cuidant de deixar lo bras fora y si lo dia següen veyeu que no belluga, encarrego se me’n fàsia un especial enterro.»

I, probablement, se celebrà cada any en què hi hagué festa grossa. El 1871, el mateix diari comenta:

«El miércoles se verificó el entierro del brazo de SM Carnestolendas y anoche se celebró el del dedo, no sabemos si para esta noche queda algo para enterrar.»

Però més enllà dels grans carnavals, fins i tot algun any s’enterrà el braç o el dit d’un Carnestoltes que ni se sap si havia arribat o mort a la ciutat, com el 1887:

«Anoche, después de lo que durante el día se decía, tuvimos ocasión de ver recorrer las principales calles de esta ciudad […] el entierro del dedo de SM Carnestolendas, con disparo de carretillas, colección de pendones, faroles donde había pinturas y rótulos más o menos picantes.»

La comitiva va sortir, com sempre, de l’Olimpo i va acabar amb un moro de foc –amb molta pirotècnia erràtica, que diríem ara– a la plaça dels Quarters. O, també, el 1888:

«De manera sèria y formal ab que solen organisarse aquestas festas, ahir nit recorregué los arrabals y principals carrers lo enterro del bras. Formava en lo mateix un gros y original fanal de cuatre caras, en cada una de las cuals, ab lemas y figuras alegòricas, s’aludia a varios assumptos d’actualitat. Segons tenim entés, per demà a la nit se prepara també una cavalgata del enterro del dit, la que segons notícias promet estar molt concorreguda.»

Una nota, publicada el 1898, explicita prou bé el caire dels enterraments:

«Lo Carnaval s’ha despedit de nosaltres en lo menos soroll possible. Ahir com a darrer dia, a excepció dels balls de disfressas que a la nit tingueren lloch en los salons de las societats, no’ns oferí ni una sola nota digna d’ésser registrada en nostra crònica.
En cambi, ara que ja havem entrat a la Quaresma, potser se’ls ocurreixi a las societats lo organisar aquellas mascaradas de nit conegudas per l’enterro de’n Carnestoltas. S’ha de cercar la ditxa allà ahont se troba!»

Un cas extrem fou el del carnaval de 1882, on el primer dissabte de quaresma, encara s’anuncià a la premsa: «Según hemos oído, se trata de enterrar la uña del dedo de la mano del brazo del cuerpo del fallecido Carnestolendas XIX y que varios guasones piensan reunirse y formar un cortejo, con pendón y todo.» De fet, aquell any la confrontació posterior a la fi formal del període carnavalesc havia estat notable i la ciutat havia conegut diverses mascarades crítiques. Sembla que aquest enterrament de l’ungla no arribà a realitzar-se.

Al primer terç del segle XX, com arreu, es va fer alguns anys l’enterro de la sardina. L’especificitat del nostre carnaval era, però, un altre.

[Les notícies de diari són procedents del Diario de Reus, Las Circunstancias, Crónica de Reus i Lo Somatent, consultables a l’Hemeroteca municipal. La fotografia és de l’enterrament del braç de 2003]

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’enterrament del braç

  1. Retroenllaç: Carnestoltes crema | La Teiera

  2. Retroenllaç: El carnestoltes crema | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s