Baixar de la Mussara

Des de Reus, la Mussara és el paradigma del poblament de muntanya, d’unes formes de vida d’un passat ben bé ancestral vinculades a l’aprofitament dels recursos naturals i condicionades per la climatologia. Unes formes de vida que, més enllà del romanticisme en el record i l’estètica dels paisatges, tenien –com tantes altres–, a vegades, ben poc d’amable i molt d’esforç quotidià per assegurar la subsistència.

Mare, si marit me’n deu,
no me’l deu de la Mussara,
que la boira sempre hi jau
i el terreno no m’agrada.

Ho diu la corranda popular més coneguda que fa referència al poble, fent palesa la dificultat de viure allí dalt. I en la geografia folklòrica dels pobles del Camp, la Mussara és un d’aquests indrets propers però llunyans, una mica fora del món, on hom pot passar tota una existència sense conèixer els canvis i les transformacions que afecten els nuclis més urbans. Baixar de la Mussara pot ser, doncs, sinònim d’anar despistat, de no conèixer la novetat. O, com anotava, Cels Gomis cap al 1915, és com el francès Il a l’air de revenir de Pontoise, ciutat propera a París, avui gens sospitosa de ser referència d’indret aïllat.

I de la Mussara van anar baixant, físicament, els seus pobladors cap a la plana fins que el poble restà buit.

De la Mussara, les persones i el medi, en parlen Montserrat Flores i Laura Poblet aquest dijous a l’Arxiu, tancant el cicle «El record de les feines», que ens ha parlat des de l’activitat industrial viscuda com a experiència col·lectiva –la fàbrica Crolls de Reus– fins al treball individual en l’àmbit domèstic i les migracions del camp a la ciutat –les noies que van venir a Reus, des del Priorat, a fer de minyones.

Montserrat Flores i Laura Poblet,
Viure de la muntanya: l’aprofitament del medi a la Mussara

Dijous 10 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre. Arxiu de Reus

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Baixar de la Mussara

  1. JLluis ha dit:

    A Reus també diem “sembla que vinguis d’Arbeca”

  2. spalomar ha dit:

    També diem «sembla que vinguis de la Fatarella». Es veu que per als nostres avantpassats, aquestes dues poblacions eren al límit de la llunyania coneguda. De fet, tots el pobles tenen aquests referents en la seva geografia folklòrica. He posat la cita del Cels Gomis perquè documenta la vigència de l’expressió fa cent anys… aleshores, baixar de la Mussara era baixar de la Mussara!

  3. Montserrat ha dit:

    Els descendents de la Mussara n’eren ben conscients, d’aquesta fama de lloc aïllat, no incompatible amb el fet de ser un balcó sobre el Camp.
    Els qui vinguin dijous a la xerrada podran comprovar que la seva vida era ben lluny de qualsevol allunyament idíl·lic. Una gran part de la seva subsistència era possible per la relació contínua amb Reus i amb la resta del Camp…

  4. Martell de Reus ha dit:

    La Mussara ja no és un lloc on la vida quotidiana és molt dura i difícil, ni tampoc un lloc emblemàtic dels excursionistes romàntics. Al segle XXI ha acabat per esdevenir finalment un misteriós punt de fenòmens paranormals, misteriosos i enigmàtics, fins i tot una “puerta a otra dimensión” . Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos posant “La Mussara” al google.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s