Refugis antiaeris a Reus

Els bombardeigs des de l’aire sobre la població no combatent –un fet avui desgraciadament habitual en qualsevol conflicte– foren emprats, per primer cop en una guerra europea, pels avions franquistes a la Guerra Civil espanyola, com a forma d’atemorir la població civil, paralitzant la vida quotidiana a la rereguarda republicana.

Reus fou una de les ciutats catalanes més castigada per les bombes –la tercera, després de Barcelona i Tarragona–, encara que proporcionalment amb menys víctimes que altres, potser perquè cap bombardeig agafà per sorpresa la població i també perquè la ciutat comptà amb una xarxa de refugis antiaeris considerable que permetia guardar-se en cas de perill.

Plànol del refugi de la plaça de Prim (Arxiu Municipal)

Les pèrdues materials foren enormes: 330 cases destruïdes i unes altres 646 malmeses, en major o menor mesura, conformaren un paisatge de destrucció aterridor.

Sobre les conseqüències dels bombardeigs i sobre les dificultats de viure, o de malviure, diàriament a Reus o en qualsevol mas de la rodalia, vaig publicar amb Ezequiel Gort, Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus 1937-1939 (Publicacions de l’Arxiu Municipal, 2010). En el transcurs de la recerca vam aplegar nombrosos testimonis i vam localitzar documentació referent als refugis antiaeris existents a la ciutat i al seu terme municipal. També en vam conèixer uns quants d’accessibles per voluntat dels seus propietaris actuals, o temporalment oberts per causa d’obres.

Sala i escales del refugi del Mas Soronellas

A Reus es conserven dos refugis públics, bastits per iniciativa del municipi, accessibles a l’actualitat. Un, el de la plaça del Mercadal, presenta sovint problemes d’inundació, fet que fa difícil tenir-lo obert permanentment a la visita. L’altre, el de la Patacada, s’obrirà aquest proper cap de setmana, gràcies al nou accés que s’hi ha obert.

Plànol (projecte) del refugi del passeig de Sunyer (Arxiu Municipal)

Abans, el proper dijous, presentem a l’Arxiu el web Refugis antiaeris de la Guerra Civil a Reus, un projecte de difusió –i recerca– obert que vol sistematitzar les dades obtingudes sobre aquestes construccions. A Reus sabem de l’existència d’uns 150 refugis, públics o particulars, al nucli urbà o als masos de la rodalia. Però només coneixem l’estat actual d’una part. Uns, perquè sabem que van desaparèixer –com els de la plaça de la Llibertat o de la plaça de Prim, amb motiu de la construcció d’aparcaments subterranis–, i altres són inaccessibles. En els últims mesos hem continuat aplegant dades i descobert refugis que no figuraven en cap registre de l’època.

Aquest espai digital vol servir, per tant, per a recollir i divulgar testimonis sobre els refugis antiaeris, la seva construcció, les experiències viscudes –o explicades– durant la guerra…, i per localitzar-ne, si s’escau, d’altres.

Entenem que l’interès pels refugis antiaeris ha d’anar, més enllà de la curiositat, aparellat ala seva importància com a testimoni de l’horror de la guerra, com a eina de coneixement històric i de reflexió per a una cultura de la pau.

Galeria del refugi del Mas Vallès

Presentació del web Refugis antiaeris de la Guerra Civil a Reus. Dijous, 24 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu Municipal.

Refugi de la Patacada. Visites guiades, dissabte 26 de febrer, de 10 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre; diumenge 27, de 10 del matí a 2 del migdia. Les persones interessades han de reservar visita a l’Institut Municipal d’Acció Cultural, tel. 977 010 650. En cas de quedar places lliures, es podran reservar a la mateixa entrada del refugi. Més endavant es podran concertar visites a l’Oficina de Turisme.

Actualització 26/02/2011: enllaç al web sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Reus

Per qualsevol suggeriment, proposta o informació sobre els refugis, us podeu adreçar a refugisreus@gmail.com

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria, patrimoni i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Refugis antiaeris a Reus

  1. nota informativa ha dit:

    Divendres, 25 de febrer.

    Aquest matí han quedat exhaurides totes les entrades per les jornades de portes obertes del dissabte 26 i diumenge 27 al refugi de la Patacada.

    A partir dels dies 11 i 12 de març el refugi de La Patacada obrirà setmanalment al públic els divendres de 17 a 21 de la tarda i els dissabtes durant tot el dia, de 10 a 14 del matí i de 17 a 21 de la tarda. Seran visites guiades de grups reduïts d’uns 45 minuts de durada.

    Per concertar visita s’ha de fer a l’Oficina de Turisme de Reus, l’edifici Gaudi Centre situat a la plaça Mercadal, o trucant al 977 010 670.
    Preu únic de 2€ per entrada.

  2. yogajournal ha dit:

    That was a really good read…

  3. He entrat a l’atzar i per curiositat a aquesta pàgina del llistat de refugis antiaeris projectats i construïts a la ciutat de Reus durant la Guerra Civil espanyola 1936/1939. Sóc nat a Reus a la Rambla de Miró no. 74, i allí vaig viure fins l’any 1945, casa que en aquell període era dels meus avis. Durant els bombardejos, jo i la meva família ens refugiàvem sempre a l’ampli, espaiós i ben concebut refugi que hi havía a la part posterior de l’Escola Pompeu Fabra del carrer Sardà, al qual les dues boques del refugi eren, i s’ hi entrava pel carrer de La Barceloneta (en época franquista l’escola havia portat altre nom). Refugi on hi acudient la gent d’aquell gran barri (llavors en deien (la Isla), carrers Sardà fins Sant Pere, plaça Farinera, carrer Sant Roc, camí de Valls carrer Roser, plaça Morlius. etc.
    Sempre m’ha sorprès que aquest refugi mai s’hagi anomenat que jo sàpiga, en els mitjans de comunicacio, ni quan es van fer obres d’engrandiment de l’escola. I em sorprén més ara no consti en aquesta llista que sembla oficial i ben documentada. Jo de menut havia sentit dir que el refugi situat al darrera de l’escola de la Barceloneta era el més ampli amb escalinates, padrisos per a seure i passadissos trencats o colzes i recambrons que evitaven en cas de caure les bombes prop de l’entrada per tal d’evitar que la ventada de l’explosió (com va succeïr a la plaça del Quartel de Reus) fes caure les persones i arraconarles als finals. Bé doncs pels antecedents que jo tinc, repeteixo, m’ha sorprés sempre el silenci per part de tothom.

    Rafael Saludes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s