Televisió catalana

Ha estat un luxe escoltar La Muixeranga a la plaça del Mercadal –això sí, amb la tímbrica de la gralla– en la digníssima interpretació del Daniel i el Gerard. La tonada de la dansa d’Algemesí, esdevinguda himne del País Valencià, és segurament la peça del folklore del meu país que més m’emociona. Avui, per a reivindicar el dret de les persones a poder veure les emissions de televisió en la seva llengua. Per a denunciar la persecució del català per part del govern del PP, davant la passivitat d’altres, al País valencià.

Vull efectivament una televisió catalana que parli, en català i sense complexos, d’allò que s’esdevé arreu del territori.

Que, per exemple –i ara escombro cap a casa–, mostri la diversitat de formes culturals i alhora els punts de contacte entre les tradicions locals d’un país mediterrani que té en el foc i en la festa al carrer un dels seus signes d’identitat. Que no es quedi en el tòpics, i en els mites tronats, de la Catalunya principatina, sempre amb els ulls mirant al nord com a referència. Vull poder copsar la força de les festes illenques. O que les Terres de l’Ebre deixin de ser la frontera exòtica amb un sud inconegut. Que mostri quotidianament la llengua amb tota la riquesa de les seves variants (i no només en programes especialitzats).

O vull una televisió que ajudi a recuperar el coneixement i la memòria històrica de la modernitat valenciana i dels seus moviments socials.

Vull –en definitiva–que el país, els Països Catalans, sigui alguna cosa més que la silueta d’un mapa en la previsió del temps.

Vull que es pugui veure TV3 al País Valencià i no m’agrada, en molts aspectes, la televisió de Catalunya que tenim. I m’emprenya constatar que un mitjà, en molts aspectes, tan poc català –o tant catalunyès que diria l’amic Aleix– preocupa tant als poderosos de la comunitat autònoma. Només pel fet que permet a la gent constatar que al nord i al sud parlem la mateixa llengua.

Per això avui reivindico TV3 al País Valencià, la nació i la llibertat (també d’expressió).

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Televisió catalana

  1. Aleix Cardona ha dit:

    Una declaració compartida.
    L’he penjat al meu blog i l’he enviat pel twitter.
    Una abraçada.
    Aleix

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s