El carnaval de 1919

La festa de 1919 fou el darrer gran carnaval –és a dir amb arribada del carnestoltes, desfilades i danses al Mercadal–  celebrat conjuntament per les societats recreatives, culturals i polítiques reusenques.

Fou organitzat per una comissió on hi figuraven membres de diverses entitats. Es va celebrar entre el 2 i el 5 de març –de diumenge a dimecres– però com era costum en aquella època, el 20 de gener es va fer un primer acte de convocatòria, iniciant-se també la temporada de balls de màscares a les societats. En els diumenges anteriors al de Carnaval hi hagué també actes previs, com l’arribada de l’ambaixador i del governador de SM Carnestoltes XVII, la publicació de bans i declaracions humorístiques.

Aquest fou un carnaval certament excepcional, que se celebra en un context de tensions socials, amb importants mobilitzacions obreres a Barcelona i altres ciutats, en un moment en què Reus ha deixat de ser la segona ciutat de Catalunya, quant a població. La finalització de la guerra europea, la tardor de 1918, suposà la fi d’un periode de certa bonança econòmica per al comerç. En una primera aproximació, sembla que la la ciutat vulgués recrear, el 1919, tot el potencial econòmic i d’atracció de forasters que tenien les seves grans festivitats. En el programa d’aquell gran carnaval es constata, doncs, una certa voluntat de recuperar tot conjunt d’actes que havien format part de la festa des de mitjan segle XIX.

Es va convocar un concurs per triar la imatge del cartell i el programa que van guanyar Antoni Fuster i Antoni Soler. Es va editar també un llibret amb el discurs que pronuncia Pebre Roig, ambaixador del Carnestoltes, el dia 9 de febrer. I també altres fulls humorístics i el testament del rei de la festa.

El tanc de l’Olimpo (Arxiu Municipal)

Entre les carrosses que van participar a les desfilades d’aquell carnaval cal esmentar el «cove d’hortalisses» del Foment, el «joier del Delfí» de la Palma, la gòndola, la barca del Círcol, la «terrassa valenciana» o el «carro de caça mexicà» de particulars, a més de la carrossa reial de SM Carnestoltes. Destacà, sobretot, l’imponent «tank» o «carro de guerra» de l’Olimpo.

Hom pot pensar que aquell carnaval fou la darrera alenada del model de gran festa que caracteritzà les celebracions vuicentistes. La festa, però, no s’acabà. Després de 1919, va continuar, amb major o menor quantitat de balls i desfilades organitzades per alguna entitat com “La Palma”,  fins i tot amb un Carnestoltes. La festa fou ben viva fins al 1936.

Testament del Carnestoltes. Reus: Imp. C. Ferrando, 1919 (col·lecció peronal)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El carnaval de 1919

  1. Retroenllaç: La imatge gràfica del Carnaval de 1919 | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s