Qui per carnaval canta, els seus mals espanta

I qui balla, també. Ahir, una colla de personatges de tota mena –des de digníssims representants d’antics i nostrats cors fins a bous amb esquelles– va recórrer alguns carrers del nucli antic reusenc, encapçalats pel canó de festa, cantant –amb més o menys encert, segons els moment– un repertori de de cançons humorístiques i satíriques, que va finalitzar amb la interpretació de «Lo tio Canya» al carrer de Martí Napolità, en homenatge al poble valencià en la seva lluita per defensar la seva, i nostra, llengua. Només van faltar les estrelles mediàtiques que apareixien al cartell, probablement enfeinades en alguna inauguració.

Experiència divertida i engrescadors  que caldrà continuar i millorar, sobretot quant a la diversitat de repertori, la mida de la lletra dels fulls que es repartien a tothom que volia afegir-se a la comitiva i a la necessitat d’algun assaig més… També s’ha de prohibir que el màxim (i)responsable de la carnavalada fugi cap a Itàlia hores abans i de manera imprevista.


Foto: Ferran Adell

Excel·lent acompanyament musical de la banda del canó, la Insonora, durant la cercavila, i de la deBlassis Donimus Tecum quant als cants. La gent de Reus Dansa convidava a ballar la jota –i els ànecs avergonyits, fugint a amagar-se– i el canó tronava, de tant en tant, salves d’anunci de la festa, com pertoca.

Entre les cançons que es van entonar, us deixo la lletra d’algunes que res tenen a veure amb la realitat actual del nostre carnaval i la nostra ciutat:

EL MEU AVI

El meu avi anà a la rua,
amb la Colla «El Català»,
la carrossa més trinxada
d’aquell nostre Carnaval.
Van carregar les neveres
amb catorze barrils plens,
de whisky i cervesa Estrella,
de whisky, cervesa i Masclet…


Foto: Ferran Adell

MORT DE GANA

Per passar la crisi
tinc la solució:
alcalde i govern
i l’oposició,
ens pugem el sou, ens pugem els sou,
res no fa pudor.

Si la gent del poble
ha de menjar sardina,
ens preocupa molt
que llencin l’espina:
els hi posem multa, els hi posem multa,
això és una mina.

Prim, prim, prim i mort de gana,
mort de gana, mort de gana…


Foto: Ferran Adell

LA CANÇÓ DEL PROGRE

Quan jo n’era jovenet,
festejava i presumia,
amb xiruca vella al peu,
barba i llarga patilla.

Adéu rosa, adéu clavell,
adéu falç, martell i grifa…

Després, a sopar i a ballar amb l’Orquestra Allioli, a la Palma. El Cantaval 2011 ha estat coordinat, més o menys, per l’AMCA, el Bou de Reus, Carrutxa, el Casal Despertaferro, l’Esbart Reus Dansa, Òmnium Cultural i l’Orquestra Allioli.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Qui per carnaval canta, els seus mals espanta

  1. Notícia del cantaval a Canal Reus TV ha dit:

    El bou, el cantaval i també la teiera a Canal Reus TV:

  2. Retroenllaç: Quan no hi ha gat, les rates ballen | La Teiera

  3. Retroenllaç: Taller de lletres | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s