Doncs sí, algú ho havia de dir…

Ara que ha passat el temps de carnaval, em sap greu, però algú ho havia de dir:

La guerra de tomaques era morta, com a proposta institucionalitzada, i enguany no s’ha fet més que certificar la seva defunció. Però no calia fer demagògia d’anar per casa amb la fam al món. Convertir el Mercadal en una peixera asèptica per a la resta de la ciutat i netejar-lo en poca estona era, de ben segur, una despesa injustificable. Com ho és malversar recursos públics en espectacles d’arribada del Carnestoltes, un any dolents i un altre pitjors. Per cert, a Port-au-Prince (Haití) han fet carnaval, malgrat l’opinió de les autoritats. La festa no alimenta, però ajuda més a passar la gana que la ineficàcia i la corrupció dels polítics en la gestió dels ajuts internacionals, que tampoc són els que s’havien promès.

Les publicacions satíriques, en paper, del carnaval reusenc –si es poden dir satíriques– són a les acaballes, més enllà de la dedicació titànica del Jaumet a omplir l’aparador de la botiga de la Montsant.

L’enterrament del braç del Carnestoltes ja no engresca ningú. El que podria ser un dels trets diferencials del nostre carnaval ha esdevingut quatre ratlles més per omplir el programa i un acte que passa entre la més absoluta indiferència de la població.

No patiu, la història ens mostra que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops al mateix pedrot –i la dona, també, només cal veure la presidenta de la FRAC–, però, de carnavals com el d’enguany, se n’han fet molts. Molta gent al carrer –o al passeig– i als balls, molt de confeti per terra, però res d’especial a recordar. Potser algun dia alguna comissió, federació o agrupació –de colles i entitats– generarà el suficient consens social per engrescar un d’aquells carnavals que van deixar petjada, en tots els sentits.

[Escrit en temps de descompte. A Reus, el dijous següent al dijous Gras, dia de l’enterrament de la mà del Carnestoltes]

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en carnaval, cultura popular, personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s