Un bou a l’Arxiu

Ahir es va presentar a l’Arxiu de Reus, després de les necessàries tasques de neteja i mínima restauració de la peça, un bou de foc que havia estat localitzat en un pati de l’antic taller de la Pirotècnia Espinós, a la carretera de Reus a Castellvell. Tal com he comentat altres vegades, aquestes figures són carcasses de fusta o metàl·liques que imiten, aproximadament, la forma d’un animal, si més no, explicita en el cap amb banyes. De fet, allò que compta –més que la fidelitat en la reproducció de la forma natural– és la possibilitat de carregar-lo de pirotècnia i permetre el joc festiu, en el que avui anomenariem correfoc. L’ús d’aquestes figures podria derivar d’antigues pràctiques amb l’animal viu embolat i és ben vigent en diversos indrets de la Península.

L’activitat d’ahir em fa reflexionar sobre la indispensable interrelació dels diferents àmbits del patrimoni. Amb el bou, atractiu visual i patrimoni material, testimoni d’una forma de viure la festa, es mostra una selecció del petit fons documental d’unes 300 cartes, un conjunt de papers arreplegats –en el millor sentit de la paraula– en el mateix indret. De ben segur, només es tracta d’una una mínima part de la documentació que genera qualsevol empresa. En aquest cas, de correspondència d’entrada entre els anys 1924 i 1926, d’una empresa amb una activitat més que centenària.

Cal dir que els papers, conservats segurament per atzar, abandonats per a ser destruïts, com és habitual amb els documents que han perdut tot el seu valor per a la gestió de l’activitat comercial –i aquí cal insistir en el valor històric, també en l’àmbit particular, d’una documentació que ja no té cap interès administratiu– han estat tot just netejats i comencen a ser inventariats.

Les cartes ens mostren la relació de la empresa reusenca amb altres fàbriques de pirotècnia d’arreu de l’estat espanyol, amb botigues i distribuïdors comercials de tota mena, amb persones, ajuntaments i institucions que organitzen festes, com a proveïdor de coets per evitar les pedregades o de material pirotècnic de senyalització a l’exercit, en les seves relacions amb els productors de matèries primeres, els intents d’expandir el seu mercat internacional i les seves activitats comercials a l’estranger…

Els documents confirmen costums coneguts per la memòria oral o vigents en la tradició festiva, aporten –per un moment concret– visions complementàries a les obtingudes del buidat de la premsa de l’època. De ben segur que la lectura d’aquesta correspondència aportarà molta més informació i, sobretot obrirà línies de recerca a futures investigacions.
Un cop més s’ha fet evident –com ho ha estat també en la divulgació d’aquesta part tan específica del patrimoni arquitectònic com són els refugis antiaeris de la Guerra Civil– la indispensable interrelació entre patrimoni material i immaterial, entre els documents escrits i la memòria oral. Ens cal treballar des de l’especificitat de cada font de coneixement amb la metodologia adequada, però sense oblidar aquesta globalidad del patrimoni.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un bou a l’Arxiu

  1. Retroenllaç: Per Corpus, a Reus, bous de foc | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s