Un espai de cultura

Tal com explica el bloc de l’entitat, Carrutxa ha rebut la proposta, de part de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, de fer-se càrrec, mitjançant un conveni de cessió d’ús, de l’edifici del Castell del Cambrer, ocupat, fins fa pocs mesos, per l’Arxiu Històric.

I això és tot un repte, perquè l’espai no és petit, però té unes característiques molt específiques que limiten les seves possibilitats. I perquè ha estat un indret de referència en la vida cultural de la ciutat en els últims anys.

Se m’acut, des de la meva experiència, que Carrutxa ha estat una entitat que ha prioritzat ben poc el disposar d’un local propi –de propietat– en benefici del manteniment d’unes activitats. En 30 anys ha estat en cinc o sis pisos diferents –als carrers del Fossar Vell, del Doctor Robert, del Roser i de l’Hospital, a banda de la plaça del Mercadal–, amb més o menys metres quadrats i més o menys escales, sempre de lloguer. Aquesta renúncia a generar infraestructura pròpia ha propiciat, suposo, un major volum d’activitat. Carrutxa, una entitat del segle XXI nascuda a finals del XX, ha fet dels equipaments públics de la ciutat, de les sales d’actes municipals o associatives dels pobles del Baix Camp, del Priorat i d’altres territoris, el seu espai de comunicació presencial amb el públic. I de la xarxa –des del 1996, que ja és força temps– el seu espai de comunicació virtual.

Una manera de fer que, probablement, ens diferencia d’altres entitats i que no ha evitat que patim dels mateixos problemes. És evident que cada cop hem necessitat més espai físic –els fons documentals i bibliogràfics de la casa no han parat de créixer– i que el manteniment d’uns serveis comporta despeses. La campanya de captació de col·laboracions econòmiques –de socis, en llenguatge planer– que hem iniciat enguany obeeix a aquesta situació.


La sala del Castell ha acollit nombroses activitats de l’entitat

Ho repeteixo: gestionar un equipament com el Castell és tot un repte. Perquè, abans de res, cal assegurar l’ús públic de la sala i la mateixa facilitat d’accés que ha tingut fins avui. I també perquè la cessió d’ús d’un espai públic ha de comportar necessàriament un projecte de servei públic, i això vol dir més compromís i més feina.

No cal dir que dono absolut suport a la proposta que exposa la nova i animosa presidenta de l’entitat en el document esmentat, però, alhora, em permeto constatar les dificultats que pot suposar desenvolupar-la. Carrutxa necessita, ara més que mai, complicitats. Des de Reus i des de fora vila.

Fa unes setmanes, després de l’assemblea informativa que es va fer, precisament, a la sala d’actes del Castell, afirmava que no hi ha més cera que la que crema i que ara calien més col·laboracions econòmiques. Avui faig una crida a les col·laboracions personals.  Perquè «l’eina» –com ens ha agradat definir més d’una vegada la nostra associació– funciona i pot continuar funcionant, però només si les persones la fem treballar.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en patrimoni, personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s