De cavalls i alicorns

«Lo cavall si ha en si aytal natura: que si hom lo tenia sinch jorns menys de beure, e puys lo lexave hom en lloc hon no hagués ayga, com hi veés, e és stat provat moltes vegades, que si neguna vena d’ayga pasava dejús la terra, que mantinent la sent, e fér-hi sobra de iii peus, e crida molt fort; e axí coneix hom que aquí ha deu d’ayga.»

(Bestiaris. Ed. Barcino, 1963)

L’Antoni Zaragoza, coneixedor de la meva dedicació a documentar les iconografies d’animals que hi ha escampades per la ciutat, m’ha enviat fotografies dels caps de cavall que ornamentaven l’empresa de transports CHAP, on avui es troba ubicat el nou Arxiu de Reus.


Antoni Zaragoza

Agraeixo aquestes i altres imatges que hem rebut,  que fem servir en activitats de divulgació sobre les tradicions relacionades amb el bestiari fantàstic i  el caire meravellòs que hom atorgà als animals reals.

De la llegendària i provada capacitat dels cavalls per saber on hi ha aigua, ben explicitada en els bestiaris medievals, de les tradicions i creences populars relacionades amb l’animal n’hi ha per parlar-ne una estona. El cavall ha acompanyat i facilitat la feina de la humanitat durant molts segles: «Si tens cavalls, no et faltaran mai treballs» dèiem abans. I, a Valls, quan algú era massa tossut li etzibaven: –Renego del cavall que s’ha de fermar per la cua!». El cavall també és protagonista de no poques cançons.


Antoni Zaragoza

I, per acabar, em cal fer referència al cavall més fantàstic. L’alicorn o unicorn és una bèstia amb aparença equina i un únic corn que li creix al front, entre els ulls. S’explica que és molt astuta i difícil d’agafar i que cap persona ho aconseguirà sinó és adormit, i només dorm quan es troba al costat d’una donzella verge.

La seva presència aporta pau i té la virtut de curar.  Segons la creença popular, el seu corn tenia grans virtuts per curar diverses malalties. Molts bestiaris medievals l’identifiquen amb la figura de Crist. Altres, però, incideixen per l’atribut que el caracteritza, en el seu simbolisme sexual masculí.

I acabo amb una pregunta que temps ha va ser formulada repetits cops i que avui ja no forma part de la nostra cultura quotidiana:

A un cavall ben ferrat,
quants claus se li han de posar?

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De cavalls i alicorns

  1. manel ha dit:

    a mi em deixen 5 dies sense veure aigua i també sabria trobar-ne! ;c)) Gràcies per il·lustrar-nos amb els teus coneixements, sempre s’aprenen coses llegint-te.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s