Cants de cigne i cants de sirena

Trucador amb coll de cigne, al carrer de la Mar. Reus

«El cigne és un ocell que té un cos gran i que és quasi tot blanc. I té la següent natura: que canta de bon grat quan hom li fa sonar un instrument que hom anomena arpa, i s’acorda a bé a cantar amb l’arpa, i també amb el flabiol i amb el tambor. I encara té una altra natura: que quan s’acosta el temps de la seva mort, canta millor i més fort, i és així que, cantant, que fineix la seva vida. Encara hi ha qui diu que cap cigne no pot cantar bé fins a morir.»

Sirena amb cos d’ocell o harpia, gàrgola del campanar reusenc

«La sirena és una criatura molt meravellosa, i n’hi ha de tres maneres: l’una és mig peix i mig dona, l’altra és mig ocell i mig dona, l’altra és mig cavall i mig dona. Aquella que està feta meitat cavall i meitat dona té una veu tant dolça que tothom que la sent cantar s’hi acosta de bon grat per escoltar-la, i li plau tant la veu del seu cant que s’adorm; i quan la sirena veu que l’home s’ha adormit, se li ve al damunt i el fereix de mort. Aquella que és meitat ocell i meitat dona fa un so d’arpa tant dolç que tothom es posa a escoltar-lo de bon grat, i al final hom queda adormit, i igualment aquesta sirena el fereix de mort. I aquella que és mig cavall i mig dona fa un so tant dolç de trompa que tothom l’escolta de bon grat, i quan hom queda adormit per la dolçor de la trompa, la dita sirena també el fereix de mort.»

(Bestiari català. Ed, Universitat de València 2010)

Els períodes electorals són temps de cants de cigne i de cants de sirena. Bells cants que entonen les obres d’aquells que, veient apropar-se la seva fi, mostren amb tot el seu suposat esplendor les obres realitzades i les fites aconseguides per cignes decadents que, malgrat tot, aspiren a no morir. No menys encisadors que aquells dolços sons dels que prometen futurs diferents i noves maneres de fer el mateix, per part de sirenes de tota mena.

Com en els antics bestiaris que afegien, a les descripcions de les característiques, reals o imaginàries dels animals, les lliçons morals o la interpretació religiosa que hom podia extreure’n, avui se m’acut, entre tantes cançons com escoltem aquest dies, que convé no caure en el somni plaent, ni córrer el perill de ser devorats per quatre anys més.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, les idees i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cants de cigne i cants de sirena

  1. spalomar ha dit:

    He obert una pàgina de recursos amb informació bibliogràfica sobre el tema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s