Quan no hi ha gat, les rates ballen

Pocs animals domèstics ens han arribat tan embolcallats de creences, tradicions i misteris com els gats. Del gat es diu que és un animal que té set vides. Principalment per la seva capacitat de sobreviure a les caigudes. Característiques exagerades, potser, de les seves capacitats reals de caure sempre de peu o de tenir bona visió nocturna. També s’afirma que hi veuen a les fosques. O que ensumen els temporals, rentant-se el morro amb la pota. Encara que aquest gest és possible que sigui només l’anunci d’una visita…, encara que, és clar, hi ha visitants que són com a imprevistes pedregades.

En l’àmbit de les creences, però, cal recordar la identificació dels gats negres amb les bruixes –de fet, són un dels animals preferits per aquestes a l’hora de transformar-se i passar desapercebudes– i fins amb el dimoni. O el fet de ser senyal de bon o mal averany, segons els indrets. Efectivament, hi pobles on es considera que creuar-se amb un gat negre porta mala estrugança–mala bagí, que diuen per les Terres de l’ Ebre–, i n’hi ha d’altres on creuen que tenir un gat negre a casa porta bona sort. Trepitjar la cua d’un gat i sentir-ne el marrameu corresponent segur que portava mala sort. Qui ho feia, li anava malament en això de trobar parella.

Com que els gats són molt seus i fan la seva vida, calia evitar que els animals fugissin de casa o retornessin a la casa d’on havien vingut quan es canviaven de domicili. Les pràctiques per evitar-ho eren força contundents.

A Reus s’acostumava a tallar la cua als gats que s’adquirien de nou per fer-los estar a casa. Aquesta pràctica supersticiosa fa molts anys que ha desaparegut, però era relativament comuna. Així, explica Violant i Simorra parlant del Priorat, la gent, quan adquiria un gat, «abans d’entrar-lo a casa, li tallaven la cua al brancal de la porta forana col·locat de cara a dins i amb la cua al carrer, perquè no marxés més de la casa. Creien que escarmentat com estava d’haver-lo escuat, no eixia més a fora».

No menys comú ha estat el costum, amb el mateix objecte, de fer-li donar, al gat, unes voltes posat dins d’un sac perquè perdi la memòria, i així no fugi de casa. També s’explicava que quan es volia treure un gat de casa, per malalt o vell, calia posar-lo dins un sac i fer-li donar tres tombs perquè perdés l’esma…, i deixar-lo ben lluny de casa perquè no tornés. I és que els humans, posats a fer bestieses, en sabíem més que qualsevol animal.

De dites sobre gats, n’hi ha a cabassos. Només a tall d’exemple, puc esmentar que el mes de gener rep el nom del mes dels gats perquè és el temps en què aquests animals entren en zel. I escoltar de nit gats festejant no és la millor manera d’agafar la son. Per això, d’un grup de cantaires com aquell de divendres de Carnaval es pot afirmar que eren una colla o, fins i tot, un orgue de gats.  També es pot agafar un gat una nit de barraques.

Hi ha formacions polítiques que, com que no són ni quatre gats, farien bé de no voler esgarrapar, malgrat els mani i pagui Barcelona. Però ja se sap que qui no té feina, el gat pentina. Potser a vegades trec urpes de gat. Em podeu dir que puc semblar més dolent que un gat borni, però sempre es preferible a tenir ungles de gat i cara de beat.

«A Reus, quan una criatura que està menjant diu: “—Ja he acabat!”, se li respon: “—Dóna la llengua al gat!”», explicava Cels Gomis fa un segle. Personalment, puc constatar la vigència del costum fins a temps més recents. I acabo amb una de les sortides més característiques de l’àvia de les meves filles quan algú es posa en temes que no entén: «—Què en sap el gat, de fer culleres?», diu.

Les fotografies dels gats familiars són de la Roser Palomar Fonts.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s