Carraus i matraques


Canalla a les escales de davant de l’església. Capçanes (1996)

«Tumultuosa es la turba que recorre las calles en la tarde del miércoles, repicando con mazos y carracas en todas las puertas que halla al paso, dando fin en las Iglesias, en donde espera con impaciencia la hora de tinieblas para escurrirse a lo interior, burlando la vigilancia de serenos y sacristanes aficionados, pues para todo hay aficiones.»

Reus en el bolsillo, 1851.

 «A matar jueus. Hoy y los dos días siguientes es cuando hay cierto permiso para meter ruido dentro de los templos con carracas, mazos y matracas, permiso del cual, a decir verdad, en muchas partes se hace abuso por más vigilancia que se despliegue.»

Diario  de Tarragona, dimecres 8 d’abril de 1868.

 «Tornant a remaxar el clan dels catòlics de Falset, tots sabem que les canalles tenien l’inhumà costum d’anar amb malls pels carrers a matar jueus, l’Alcaldia prengué l’acord de fer un pregó (que per cert fou molt moral) prohibint l’anar pels carrers matant jueus, doncs aquesta actitud no fa de poble civilitzat, però ells (els catòlics) s’enfadaren molt perquè deien que allò era cohibir la llibertat.
Prengui nota, Govern de la República, que de matar jueus, els catòlics en diuen llibertat.»

Avançada, 22 d’abril de1933


Dos xiquets, amb carraus monumentals, a la porta de l’església de Vilanova de Prades (1992)

En el passat, durant la Setmana Santa, les campanes emmudien. Des dels campanars sonaven grans matraques de fusta. Els carrers i l’interior de les esglésies s’omplien dels sons aspres, monòtons –i, a vegades, eixordadors–, produïts per estris de fusta com els carraus i les matraques. La justificació d’aquests costums, en el context de la religió, venia de la reconstrucció simbòlica del terratrèmol i la confusió que sacsejà la terra després de la mort de Crist. També es pot interpretar com una cerimònia d’exorcisme dels dimonis –hom parlava de matar jueus, identificats, com els moros, amb el mal a la nostra cultura popular– o de cerimònies de soroll adreçades a l’allunyament dels difunts en un moment en què la vida retorna a la natura…

Sense oblidar aquests significats, el cert és que l’ús de carraus i matraques, de maces de fusta i bastons per picar, comportava pràctiques de transgressió festiva a l’abast dels més joves –i no tan joves–, a vegades amb un caire prou violent. Les constants prohibicions per part de l’Església del costum de picar portes, a partir de la tarda del Dimecres Sant, o de matar jueus a l’interior dels temples, després de l’ofici de tenebres, ho constaten. Molts capellans optaven per situar un cairat o una biga al mig de la nau per evitar que els cops de maça malmetessin els bancs.

Molts d’aquests costums van desaparèixer a la primera meitat del segle XX. Prohibicions pel que comportaven de disbauxa, refús per tractar-se de pràctiques associades a la religió en temps de laïcisme i noves prohibicions per no ajustar-se a l’ortodòxia del nacionalcatolicisme de la postguerra.


Xiquets amb carraus a Rasquera (1988)

Va restar, en tot cas, l’ús més funcional: passades dels xiquets amb carraus pels carrers anunciant els oficis i professons, o ús de les matraques en el curs dels viacrucis i professons.


La canalla amb carraus i matraques. La Morera de Montsant (1993)

A finals del segle passat, l’ús dels carraus i matraques com a forma d’anunciar els oficis i professons del Divendres Sant era encara vigent en diverses poblacions de les nostres comarques. Durant alguns anys em vaig dedicar, amb altres persones, a documentar aquestes i altres pràctiques del costumari popular vinculat a la celebració de la Setmana Santa.


La canalla amb carraus i matraques. Pradell de la Teixeta (1997)

(No cal dir que qualsevol aportació sobre l’actualitat d’aquests costums serà benvinguda)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Carraus i matraques

  1. spalomar ha dit:

    La Lena Paüls, al seu bloc Pont d’Enseula va publicar l’any passat un article sobre el tema:

    http://pontdenseula.blogspot.com/2010/01/carraus-i-matraques.html

  2. Retroenllaç: Amb tres pams de llangonissa… ! | La Teiera

  3. carrutxa ha dit:

    A Pradell de la Teixeta encara surten, el Divendres Sant, tres cops, abans dels oficis:

    http://www.pradelldelateixeta.cat/PATRIMONI/detall.cfm/ID/612/T/41/Q/matraques-setmana-santa.htm

  4. Retroenllaç: Per Setmana Santa jugar a matar jueus – Ferran Sala Casasampere

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s